Las ventajas de ser un marginado (The perks of being a wallflower, 2012) - Stephen Chbosky

La sorpresa positiva d'aquesta pel·lícula és que no és el que sembla. Bé, això suposant que sembli una comedieta d'adolescents. No, no ho és, sembli el que sembli. És una pel·lícula força adulta sobre el que significa ser un adolescent amb inquietuds, atrapat entre les urgències biològiques i les ambicions intel·lectuals a mig brollar.

Si més no, la pel·lícula té l'encert d'explicar com els adolescents que no surten en les comèdies d'adolescents se les empesquen per tenir vides tant o més interessants que les de les cheerleaders, els capitans de l'equip de futbol o els populars de l'institut. I, per sorprenent que sembli, les seves històries ens interessen. El Stephen Chbosky adapta el seu propi llibre de manera prou polida i cinematogràfica com per copsar l'encant de l'adolescència menys lobotomitzada i ens regala tres personatges ben estimables.

La trama, si vols, tampoc és que sigui gran cosa: que si m'agrada aquesta noia però no li vull dir, que si el primer petó, que si el primer tast de drogues, que si tinc conflictes amb els altres estudiants al menjador de l'institut... ja ho hem vist abans, però el que tira endavant la pel·lícula són els personatges i, sobretot, els detalls humans i amables amb que el Chbosky els dibuixa.
Molt destacable el personatge del Patrick (magnètic Ezra Miller, el de Tenemos que hablar de Kevin), ple de matisos i amb una personalitat atraient que fa ombra als seus companys. Però també la charmante Emma Watson o el protagonista Logan Lerman s'aparten dels arquetips i composen adolescents entranyables.

És lluny de ser una obra magnífica, però la seva sinceritat s'agraeix, la proximitat la fa estimable i, al cap i a la fi, a tots ens agrada pensar que, en la nostra adolescència ens assemblàvem a ells.