Amor en venta (Possessed, 1931) - Clarence Brown

La Marion és una noia obrera de poble. Però té somnis. Somnia en marxar d'aquell poble i fer alguna cosa amb la seva vida. No vol ser la dona d'algú, no vol casar-se amb el seu promès i seguir la vida que fa tothom. I en això que ha de creuar les vies del tren i es troba amb això:




- Mirant a dins?
- ...
- Direcció equivocada. Entra i mira cap enfora.
- Entrar a on? 
- Oh, a qualsevol lloc. Tan sols "a dins". Només hi ha dos tipus de persones: els de dins i els de fora.

En una escena amb un transfons filosòfic evident, la Marion visualitza els seus somnis. Allò que veu -els ballarins, els servents, el luxe- és el que ella somia. Només ha de pujar al tren.

L'escena, absolutament brillant, a més conclou amb una el·lipsi magistral, on la botella que aboca cava es transforma en un tetra-brik de gelat desfet que cau dins d'un bol. És el que el seu promès li ha portat per sopar a casa seva.

I aquest és només l'inici d'una pel·lícula irrevocablement magistral. La Marion (esplèndida i bellíssima Joan Crawford) acut a la ciutat i coneix al Mark Whitman (inspirat i serè Clark Gable), un mil·lionari que pot donar-li la vida que busca.
Farcida de metàfores visuals, de diàlegs impecables i enlluernadors, de situacions perfectament reveladores del que és la Marion, del que vol i del que aconsegueix, Possessed (un títol molt més escaient i, d'altra banda, molt més significatiu que el seu títol en espanyol) és un compendi de cinema de primeríssima qualitat, un perfecte exemple del cinema elegant, curós i treballat que es feia als anys 30 i que ve a explicar una història molt més feminista del que molts productors arrugats del Hollywood actual estan disposats a posar en cel·luloide.