Utopia (2013) - Dennis Kelly

Vam començar a veure Utopia encuriosits per diferents factors. El primer de tots, el tractar-se d'una sèrie britànica que, mira, no sé per què, sembla com que suposa una certa garantia. També per haver sentit a molta gent recomanar-nos-la, altres parlant de que era una barreja de Black Mirror i Misfits, altres dient que era el millor que havien vist a la TV en molt de temps.

Doncs la decepció ha estat francament majúscula. Tot i que el punt de partida i alguns elements ens hi fan posar còmodes i delerosos -una trama rocambolesca, amb intrigues i secrets diversos, personatges estranys i extrems, conspiracions polítiques, etc.- la realitat és que els guions són extremadament fluixos, tous, sense garra, sense tensió dramàtica.
Els personatges protagonistes no t'acaben mai d'arribar al cor. Són les víctimes d'una organització secreta que domina el món a tots els nivells i són perseguits despietadament, però se'ns en fot una mica el que els passi, de tan pobrament definits com estan.

Això sí, en la fotografia s'hi han deixat els quartos. Planols panoràmics, molt oberts, amb els colors hiper-saturats li donen a Utopia una imatge molt llaminera que convida a enganxar-s'hi. Però no hi ha res més, pur fum.
Ja li pots afegir a dos pesos pesants de l'actuació com el Stephen Rea i el mític Edward Fox, que si els guions no aguanten la funció no hi ha res a fer.

I és una llàstima, perquè si algú t'explica tots els ingredients de Utopia sens dubte et venen ganes de veure-la, ja sigui per un motiu o per un altre. Però la guionització maldestra escampa les esperances i tan sols deixa el conformisme de saber que són tan sols sis capítols i que, per dir-ho així, s'acabarà ràpid.