The Bourne Legacy (2012) - Tony Gilroy

Hi ha una paraula, només una paraula, en el lema d'aquesta peli, que em grinyolava: "Siempre hubo más de uno". La paraula és "siempre". No sé, em sonava a excusa barata, a "ei, que nosaltres sempre teníem clar que n'anàvem a fer un porró de pelis del Bourne, encara que ara ja no sigui el Bourne, però és igual, que nosaltres ja ens entenem".

Vista la peli, ara tot em quadra. La peli és una castanya. Més enllà d'un parell de persecucions morotitzades força musculoses, la resta de la peli és francament insuportable. El pròleg, que comença com si fos una peli de Bond, és absurd, mancat de ritme i no du enlloc, i la resta és bastant oblidable en general.

Parlant de Bond, cal reconèixer-li a la nissaga del Bourne haver reinventat les pelis "jamesbondianes", portant-les a un terreny més actual, exemptes del masclisme descarat i autocomplaent, que van obligar a la franquícia del James Bond a reinventar-se també amb la incorporació del Daniel Craig i unes trames més políticament correctes i creïbles. Les tres primeres eren pelis prou intel·ligents, que jugaven al gat i al ratolí, que emmerdaven la trama fins a límits difícilment comprensibles, però que la desentortolligaven després amb la mateixa minuciositat per assegurar que l'espectador se'n feia particip.

Aquesta quarta entrega, però, dotada de més artilleria amb un ventall d'actors i actrius de primer ordre (l'emergent Jeremy Renner, la gran actriu que és Rachel Weisz, el gran actor que és Edward Norton) i completant-lo amb alguns secundaris de luxe com l'Scott Glenn, l'Stacy Keach, la Joan Allen o l'Albert Finney (en papers ja molt secundaris, mers recordatoris de les entregues anteriors), fracassa estrepitosament en les escenes que no són d'acció. La direcció és tova i fa que interpretacions esforçades com la de la Weisz semblin fora de to. El muntatge és, a més, un caos de fragmentació que no deixa que l'espectador s'enganxi a res, només li dona tastets insignificants de tot un munt d'escenaris i personatges que caben diluint-se.

Vergonyosament pueril a estones, absurdament enrevessada (per quan mal explicada està, no per la trama) i molt menys vigorosa i creïble que les seves predecessores, The Bourne Legacy fracassa en intentar revifar una nissaga molt més digne que aquesta, per ara, darrera entrega.