Sabeu que no som massa fans de parlar de les pel·lícules que han de venir. Tan sols ho fem d'aquelles, poques, que realment ens impacten. I, noi, aquesta us asseguro que ens ha impactat molt.
Si us comencem dient que és l'últim projecte del Soderbergh potser us sentireu interessats. Si us desvetllem que hi apareix el Michael Douglas, el Matt Damon i el Rob Lowe, segurament ja us està costant de llegir aquestes línies una per una.

Si, sí, molt d'interès... però espereu a veure les fotos... Volem avisar que algunes d'aquestes imatges poden ferir la vostra sensibilitat.





Déu n'hi dò, eh? Són les caracteritzacions d'aquests actors per la pel·lícula "Behind The Candelabra". La qüestió és que es tracta d'una pel·lícula biogràfica sobre el Liberace, un artista polifacètic, pianista, showman, presentador de televisió que va marcar tota una època als 70 amb la seva sexualitat extrovertida i el seu talent artístic.
D'això va aquesta pel·lícula que compta amb guió del nostre adorat Richard Lagravanese, guionista de El rei pescador (The fisher king, 1991, Terry Gilliam) o Els ponts de Madison County (Bridges over Madison County, 1995, Clint Eastwood) i a la que la crítica ha saludat com "una de les bones" del Soderbergh (que és una d'aquelles floretes que, en realitat, és una crítica punyent).

Bé, esperem que el cop no hagi estat massa dur.

Sempre és una gran notícia saber que el gran Werner Herzog té una altra pel·lícula acabada. Després d'encadenar dues de les millors pel·lícules dels darrers anys, La cueva de los sueños olvidados (Cave of forgotten dreams, 2010) i Into the Abys (2011), Herzog ens endinsa en la Taiga, el bosc boreal que voreja el pol nord, compartint durant un any la vida dels agosarats habitants de tan extrema regió.

Probablement més en la línia de Encuentros en el fin del mundo (Encounters at the end of the world, 2008) (esperem que més reeixida que aquella) que no pas de les seves últimes estrenes, Herzog sempre promet, si més no, un espectacle visual i humà de primera categoria, convidant-nos a descobrir els extrems de l'ésser humà i de la terra que trepitja, sovint en el seu més absolut desconeixement.
Jo, de gran, vull ser com el Werner Herzog.

Absolutament bocabadats ens hem quedat amb el tràiler de la nova pel·lícula del Sam Raimi, ja retirat de la franquícia d'Spiderman. Es tracta d'un a preqüèl·la del Wizard of Oz del Victor Fleming, amb un repartiment de joves figures realment estel·lar.
Poseu-lo a pantalla complerta i a màxima resolució i al·lucinareu en colorins!



Ja ho veieu, ens explicarà com el Oz es va convertir en el màgic d'Oz. I el repartiment? Ho heu vist? o_O El James Franco com el futur màgic d'Oz, i les tres bruixes... quines tres bruixes! La bruixa bona, per descomptat, serà la nostra admirada Michelle Williams, a la que acompanyaran la Mila Kunis i la Rachel Weisz.

Ja sabem que el Raimi és capaç de fer pel·lícules de tots colors, tant obres mestres com A simple plan, com igualment obres discretes i fugaces com les tres d'Spiderman que va fer amb tot el pressupost hagut i per haver. Les imatges, si més no, són impactants i sembla que al Tim Burton li pot haver sortit un competidor en quant a l'imaginari de mons de fantasia (amb el permís del Terry Gilliam, és clar).

I bé, què en penseu? Us fa patxoca?

Tal dia com avui de l'any 41 s'estrenava una de les més grans pel·lícules de la història: Citizen Kane.
L'heu vista? Us va impactar el primer cop que la vau veure?


 

No us volem pas enganyar, a l'Última Projecció no som uns grans fans del Tim Burton. No, al menys, fins al punt de perdonar-li segons quines nefastes pel·lícules. Però tampoc us negarem que no deixem d'albergar una certa esperança de que ens torni a seduir amb alguna cosa més que imaginaria visual.
Potser és per això que, no esperant gran cosa de les seves pelis, no tenint grans expectatives, aquest tràiler de Dark Shadows, la que serà la seva propera estrena, que ens ha fet arribar la Sandra Prat ens ha agradat força. Una comèdia vampírica amb el Johnny Depp anclada en l'humor però, per descomptat, amb l'embolcall Burton.



Burton no sembla renunciar a rodar, un cop més, la història d'un personatge diferent, al·liè, rebutjat per la seva diferència i encadenat a les seves pròpies pors. Però aquest cop, servidor de vostès està molt agraït a en Burton, encara que sigui per fer tornar a la gran Michelle Pfeiffer a un cartell poderós en el que també hi destaquen l'Helena Bonham-Carter, la Chloe Moretz, l'Eva Green, el Jackie Earle Haley, el Johnny Lee Miller, el Christopher Lee i, fins i tot, l'aparició estel·lar de l'Alice Cooper, rocker en desús, sempre tocat amb els seus maquillatges i disfresses tenebroses que, de ben segur, sempre ha fascinat al Burton.

Així doncs, fans del Tim Burton, pronuncieu-vos! Què us sembla el tràiler?

 

Gran notícia per començar el cap de setmana. La Filmoteca, que ha aturat durant mesos les seves projeccions degut al canvi d'ubicació, reobre les seves portes el proper dia 19 de febrer en una jornada de portes obertes per poder gaudir de les noves instal·lacions i les projeccions es reprendran el dimarts 21. La primera projecció serà la de la pel·lícula argentina El hombre de al lado.

Hi haurà, d'altra banda, canvis importants en la Filmoteca. Les noves instal·lacions comptaran, de bones a primeres, amb dues sales. L'entrada passarà a valdre un euro més (4€) i no tancarà a l'agost.

Els amants del cinema estem de molt enhorabona aquest divendres!

Des de fa 15 anys que la gent del Festival Docs acosta a Barcelona una sempre interessant programació de documentals, un gènere que en la passada dècada ve rebre alguns impulsos comercials que el van tornar a situar en les nostres cartelleres, retornant al cinema una de les seves funcions primordials -a més d'entretenir-: divulgar. Podeu consultar tota la seva programació al seu web.

Però el que també volíem compartir amb vosaltres de cara a aquest festival, és el fet de poder assistir gratuïtament a la projecció del documental U2, From the Sky Down, on la banda irlandesa explica i reviu la gravació del mític Achtung Baby.

Dirigida pel David Guggenheim, autor entre d'altres de la Inconvenient Truth de l'Al Gore i de It might get loud (documental musical que vam poder veure a l'Inèdit de l'any passat), el film promet molts moments fantàstics per als fans de la banda. I si no em creieu, doneu-li un cop d'ull al tràiler.



Com us deia, hi han entrades gratuïtes per a la única sessió que tindrà lloc el dia 2 de Febrer a les 22:00 al cinema Renoir Floridablanca. Això sí, per fer-ho heu de demanar-les a la organització mitjançant un correu electrònic a info@docsbarcelona.com. Ens veiem allà!

Aquestes han estat les 9 pel·lícules escollides per lluitar pel premi a la millor pel·lícula de l'any 2011, segons els membres de l'acadèmia cinematogràfica nord-americana.


En total, la pel·lícula més nominada ha estat Hugo, la atípica pel·lícula de l'Scorsese, amb 11 nominacions, seguida molt de prop per The Artist.

I ara, és clar, us preguntem:

• Quina és la vostra favorita?
• En falta alguna?
• En sobra alguna?

Si us plau, il·lumineu-nos amb les vostres opinions als comentaris.

La Patricia Drovna em fa arribar l'emocionant tràiler de la que serà la propera pel·lícula de l'Steven Spielberg. Barreja varis dels temes habituals en el director, des de l'amistat entre dos éssers diferents, fins l'antibel·licisme passant per l'epicitat. M'ha deixat força tocat el tràiler, la veritat. Potser acaba sent un pastitx patrocinat per Kleenex, però si la banda sonora del John Williams sona a tota pastilla durant tota la peli, ja us puc assegurar que no sortirem del cine igual de serens qui hi haurem entrat.
A veure què us sembla a vosaltres.

Aquesta setmana, les majors semblen haver-se posat d'acord per fer-se la guitza (segurament sigui així) i mostrar-nos els primers tràilers oficials de tres de les seves pelis més esperades. Primer va ser The Dark Knight Rises, després The Hobbit i avui ens arriba el tràiler de la represa de la franquícia Alien, recuperant el Ridley Scott i buscant els orígens de tota la història. Alguns es pregunten si calia fer una preqüèl·la, altres tenen ganes de veure més àl·liens en pantalla gran, però en qualsevol cas serà una de les estrenes impactants del 2012.El repartiment d'altra banda, promet: Noomi Rapace, Michael Fassbender, Guy Pearce, Idris Elba, Logan Marshall-Green i fins i tot la Charlize Theron.

Aquí en teniu, doncs, el tràiler en HD.

Esperada i temuda a parts iguals pels fans de la nissaga de Tolkien, la preqüel·la de la trilogia de les aventures del Frodo ens arribarà d'aquí just a un any, però Hollywood ja calenta motors per una de les estrenes de la dècada.
Tot just fa unes hores s'ha descobert el primer tràiler oficial, que ha deixat opinions molt encontrades entre els qui l'han vist. Aquí el teniu per tal de que jutgeu vosaltres mateixos.

Aquesta és la peli que està bocabadant a tothom aquest any i que sembla disposada a emportar-se els premis més importants de l'any. De moment ja ha començat amb els premis de la Crítica de Nova York. Candidata pels Oscars? Segur!

Només té un post, un únic post, el blog que acaba de crear el director de cinema Isaki Lacuesta. I ho fa, sembla, per donar suport a un text llarg, dens però molt encertat i directe, en el que critica als crítics, que no és poc. En critica les actituds, els oblidats, la manca de professionalitat i un munt més de defectes molt ben apuntats. I tot arran d'un article del Sergi Pàmies a la Vanguàrdia.
Si us agrada el cinema no us hauríeu de perdre aquest text, lúcid i serè, com han de ser les crítiques. Fins i tot si aquestes són per criticar als mateixos crítics.

Aquí en teniu un petit extret.

LA CRÍTICA ESPECTACULAR


En su artículo “Paso doble” del pasado 7 de octubre, Sergi Pàmies escribe que “el cine de arte y ensayo aplica un código penal distinto del que regula el cine convencional”. Según Pàmies, las películas “de autor” jamás son reprobadas, y por eso le parece ejemplar que uno de los críticos de El País, Carlos Boyero, haya “repudiado y combatido” mi película “Los pasos dobles”. Añade Pàmies que, en cambio, es usual y de buen tono criticar películas “comerciales” como “Larry Crowne”.
Los hechos, sin embargo, desmienten la teoría de Pàmies: hace años que los críticos de los periódicos españoles más vendidos (El País, El Mundo, ABC) denigran e ignoran, de forma sistemática, el cine “de autor o experimental”. Y escribo “ignoran”, porque ésa es la palabra clave: nada se puede reprochar a quién manifiesta sus opiniones honestamente, pero sí a quien renuncia al deber de informar a los lectores. Consultemos la hemeroteca: cuando en 2002, “El viaje de Chichiro” ganó el Oso de Oro, los lectores descubrimos que la mayoría de los cronistas españoles no se habían dignado a verla. En 2006, “Naturaleza muerta” de Jia Zhang-Ké ganó el festival de Venecia, y de nuevo, los críticos de esos diarios prefirieron descansar; al día siguiente, justificaron su falta de profesionalismo describiendo a Zhang-Ké como un chino desconocido, cuya película se proyectó en “un único pase nocturno” (Boyero). Entonces ocultaron al lector que Zhang Ké ya era un cineasta célebre, premiado en festivales de medio mundo; si no lo sabían, hubiera bastado un vistazo al dossier de prensa o a la web del festival para no tener que engañar a sus lectores. [En Internet pueden leer “La catatonia nacional”, de López Fernández, una apasionante recopilación de los insultos proferidos aquel año contra Lynch, Weerasethakul, Resnais, etc]. En 2008, el mismo Boyero se jactó de abandonar su puesto de trabajo, cuando puso al caer de un burro “Shirin”, de Abbas Kiarostami, sin haberla visto. Entonces, más de dos cientos lectores de El País escribimos una carta de protesta por su lamentable cobertura. Fue cómico comprobar cómo varios profesionales de la critica al trabajo ajeno consideraron que nuestra queja era un “ataque a la libertad de expresión”.

Podeu acabar de llegir el fantàstic text en el seu blog.

Me n'assabento a través del Tumblr del Monster Man que s'ha produït una nova entrega de la nissaga iniciada per una de les pelis de terror mítiques dels 80, The Howilng (Aullidos).



Aquesta entrega, però, fa especial mala pinta. La cinta original, del Joe Dante, respirava sèrie B per tots els seus fotogrames. Els efectes visuals van ser molt trencadors en l'època (a càrrec del gran Rick Baker) i la història de la presentadora de televisió que, havent patit un intent de violació, es refugia amb el seu marit en una petita comunitat apartada de tot, realment es deixava veure (sense que la peli fos tampoc res de l'altre món).
L'èxit de la primera part va provocar l'a successió d'una bona colla de sequèl·les, a quina més avorrida i insuportable.

Ara hi tornen amb una modernització de la temàtica dels homes-llop. L'acció passa en un institut, hi ha una parella enamorada però, ves per on, ella és una dona-llop... No us recorda a res? No us recorda, encara que sigui lleugerament, a una famosa nissaga vampírica amb adolescents? Doncs mira per on, aquesta és la renovació que els productors creuen que pot revifar la nissaga.
Au, va, mireu el tràiler i dieu-me si paga la pena fer l'esforç de veure-la.

Se n'està parlant molt en les darreres hores d'aquesta peli d'acció. The Raid narra una intervenció d'un equip SWAT en un edifici saturat de mala gent. Ni de bon tros la peli sembla un prodigi del setè art, però el tràiler mostra unes escenes d'acció particularment explícites que no recordo haver vist en cap altra peli fins ara.
Per dir-ho d'una manera fina: les bufetades que es donen semblen molt reals. I, si t'ho pares a pensar, les bufetades que s'han donat en el cinema des dels seus inicis, semblen bastant falses, no?

Va ser acollida amb gran sorpresa i entusiasme al festival de Toronto, i es podrà veure aquí al proper festival de Sitges, però si voleu anar fent boca, aquí us acostem l'espectacular i radical tràiler (amb música de Linkin Park).

Doncs apa, no us apropeu molt a la pantalla per veure el tràiler, no sigui que quedeu esquitxats.

L'Eddie Murphy! La veritat és que pot ser realment divertit, si li deixen una mica de marge. Ara està en hores baixes, però els 80 van ser seus i la seva experiència com a stand-up comedian li pot permetre oferir-nos un show de primera.

Això sí, només lamento que no hagin escollit, finalment, al Ricky Gervais com a presentador :D

Ja tenim les primeres imatges del reboot que Hollywood ha decidit fer-li a una franquícia que anava de capa caiguda. Els Spiderman del Sam Raimi no van ser res de l'altre món així que vagi vostè a saber què en sortirà d'un reboot amb uns fonaments tan pobres.



En qualsevol cas, ja tenim aquí les primeres fotos del nou protagonista, l'Andrew Garfield (de Social Network) que s'encarregarà d'agafar el testimoni del ja granadet Tobey Maguire. La veritat és que, si el Photoshop no ens enganya, el vestit li queda més que bé, ajustadet i tal. Molt probablement es tracti d'una elecció ben conscient, intentant acostar la nissaga de l'home-aranya al públic femení, tal com el reboot de Batman va aconseguir. Aquesta teoria es veu reforçada per l'elecció de Marc Webb com a director. En Webb va fer tremolar la taquilla nord-americana (que no la internacional) amb 500 Days of Summer, una comèdia suposadament independent (ni de conya!) amb Joseph Gorden-Lewitt i Zooey Deschannel.

Per cert... el vestit no li brilla un pèl massa?

Fa 30 anys que es va estrenar aquesta inoblidable peli de terror que va marcar a tota una generació. El Bruce Campbell, part molt important de l'èxit de la trilogia, tallava el pastís de celebració.

Avui compleix 91 anys un dels més grans artesans del cinema de tots els temps, Ray Harryhausen, responsable d'alguns dels moments més inoblidables del cinema fantàstic. Aquí us deixo un homenatge amb tots els seus monstres, un darrera l'altre, sense interrupcióPer molts anys, doncs, Harry.

Fins aquí podríem arribar! Aquesta peli ja era prou llastimosa en el seu moment com perquè ara a algú se li acudeixi fer-ne un remake actualitzat. Ei, que jo sempre n'he estat un gran fan de Footlose, sempre! Em va marcar moltíssim la història absolutament demencial del poble en el que està prohibit ballar i que un jove Kevin Bacon revoluciona a cop de cadera. Segurament és un dels meus guilty pleasures preferits.
I ara van i me la refan, me la reconstrueixen en plan High School Musical!

Mira, us ho deixo a la vostra elecció. Aquí teniu els dos tràilers, el de la original i el del remake. Vosaltres sabreu amb quina us quedeu.