500 Días Juntos (2009) - Marc Webb

Aquí hi ha més "pasta" de la que es pot comptar, però tot i així, aquesta no deixa de ser una peli "independent". I ho és, evidentment, no pel seu pressupost, però sí pels ingredients que barreja: una parella, una ciutat, amics, converses més o menys "particulars" i una banda sonora repleta de temes enganxosos.

Tot i no ser exactament el film que canviarà les nostres vides, cal reconèixer-li a la peli del Marc Webb una serietat i una gran habilitat per fer encantadors uns personatges que en altres mans serien completament insuportables.
La història de l'enamorament dels dos protagonistes, molt ben emmarcada en un espai laboral curiós (ambdós treballen en una empresa que fabrica targes de felicitació) i el seu posterior desenamorament (no hi ha cap spoiler aquí, és així com comença el film), contat a salts de vegades una mica erràtics, funciona molt bé durant la major part del metratge, esperonat per alguns diàlegs encertats i un to de comèdia prudent que diverteix sense embafar, que fa somriure sense arribar a veure's obligada a encadenar gags.

Desgraciadament, els diàlegs, el pil·lar sobre el que es fonamenta el gènere, funcionen a mitges. No són pas fluixos, però en poques ocasions prenen volada ni deixen petjada. Així, el film flirteja perillosament amb el gènere de les "comèdies romàntiques" (i ho seria si la protagonista fos la Jennifer Aniston) en no saber fer quallar amb més contundència aquests personatges.

En qualsevol cas, molt recomanable per passar una bona estona sense sentir-se ni estafat, mentre s'escolta una banda sonora farcida de bona música rock.