Predestination (2014) - The Spierig Brothers

Un agent d'un misteriós departament de seguretat del govern s'embarca en un viatge en el temps per intentar aturar un terrorista que fa esclatar bombes a discreció. La seva tapadora és fer de cambrer rere la barra d'un bar. I allà se li atansa un home estrany que promet explicar-li la història més extraordinària que mai hagi sentit. El cambrer, entre gots de whisky, se l'escolta.

Adaptar al Rober Heinlein, un dels més destacats escriptors de ciència ficció, sembla no ser tasca fàcil. Molts ho han intentat amb desigual fortuna. Potser és perquè Heinlein no és un escriptor a l'ús, i perquè la manera en que explica les seves trames és tan important com aquelles. Sigui com sigui, els germans Spierig se'n surten notablement.


I ho fan amb una història impossible d'explicar, rocambolesca, agafada per la patilla, jugant amb les paradoxes i les sorpreses com qui fa malabars sobre una corda fluixa sense xarxa de protecció. El que podria haver estat un desastre absolut es converteix en un entreteniment notable, una mena de tour de force narratiu en que fer-li perdre el fil a l'espectador és fàcil, o que acabi extenuat és plausible.

La trama es recolza en un parell d'actors que l'arrosseguen sencera. L'Ethan Hawke, més reeixit de l'habitual, és l'agent. I la Sarah Snook (Succession) és la Jane, aquest home/dona al voltant del qual gira tota la trama i que demostrar tenir un talent magnífic per accedir a un amplíssim registre en una sola pel·lícula.


I així, Predestination s'enfronta amb els límits de la narrativa d'històries de viatges en el temps, buscant-ne les vores, recreant-s'hi, no tenint por de cometre sacrilegis o trepitjar terrenys prohibits pels puristes. I aquí, en aquest atreviment, està la seva basa principal, juntament amb no pretendre ser més que el que és, un joc de miralls, una petita capsa de sorpreses constant.