Hard Sun (2018) - Neil Cross (creador)

Quan una sèrie de TV vol jugar la basa de la trama, la de jugar-se-la tot a la carta de "que passin coses" són necessàries dues coses. La primera és que els guionistes siguin valents i no tinguin por a recaragolar la trama, a posar als personatges en situacions d'aparent no-way-out, a anar fins el límit (després ja buscaran la manera de sortir-se'n). I la segona és que els personatges no siguin oblidats, no siguin engolits per la trama (és a dir, que la mateixa trama permeti conèixer-los, apreciar-los, comprendre'ls).

Un bon exemple del que passa quan no es compleixen les dues premisses anteriors seria La peste. I un bon exemple, al contrari, d'allò que passa quan es compleixen seria Hard sun. I podríem suposar que això és degut a que al darrera d'aquesta producció britànica hi ha el Neil Cross, artífex d'una sèrie que equilibra perfectament ambdues premisses com és Luther.


En Cross articula un teixit de trames i subtrames al voltant d'un arc argumental poderós i atraient que planarà per damunt de tota la sèrie: el món s'acaba, ens queden 5 anys, degut a un efecte estrany relacionat amb el sol anomenat Hard Sun. L'MI-5 britànic ho sap i no vol que la informació s'escampi per evitar el caos, però no se'n surten i corre per Londres un pendrive amb la informació detallada sobre el terrible succés. Tal com si fos una història curta de l'Asimov, Har Sun juga la basa de la ciència ficció per, en realitat, posar contra les cordes la humanitat i observar com reacciona davant d'una situació límit com aquesta. Què farien les persones si sabessin que el món s'acaba?

A tot això, una detectiu és assignada per les altes instàncies a una comissaria on ha de vigilar al seu cap, sospitós d'haver assassinat a un altre policia, amb la dona del qual s'entenia. Aquesta parella de policies serà la que es veurà abocada al secret del Hard Sun i haurà de fer malabars per, amb una mà, resoldre els casos policials derivats de les filtracions del secret (gent que perd l'esperança i es posa a fer justícia, visionaris que volen "ajudar" a altres a morir dignament, etc.) mentre, amb l'altra mà, intenten no caure en les grapes d'aquells que volen silenciar-los i evitar que s'escampi el mateix secret.


L'aparent enrevessament de la trama està resolt amb una solvència magnífica, amb una coherència narrativa més que acceptable (el risc d'aquestes trames i de les sèries que s'hi recolzen és, està clar, el grau d'inversemblança al que es pot arribar) i —gran encert— involucra als personatges principals en totes les trames, fins i tot les episòdiques, per permetre que, poc a poc, vagin quallant, aprofitant els mateixos casos policials i les subtrames per desenvolupar-los i fer-los créixer.

Hard Sun no serà la sèrie de la teva vida. Ni falta que fa. Perquè, de tant en tant, entre tant hype de sèries que se suposa que no t'has de perdre, és necessari trobar un oasi de bona, ferma, sòlida i consistent ficció televisiva amb un punt de partida llaminer i un desenvolupament que et mantindrà arrapat a la cadira.