Spectre 007 - Sam Mendes (2015)
Spectre 007 és la tercera (i última) pel·lícula de la franquícia Bond interpretada per Daniel Craig i dirigida per en Sam Mendes que repeteix de la pel·lícula anterior: Skyfall.
En general en Mendes m'agrada, i tot i que Skyfall ja em va deixar bastant freda, he de dir que tenia força ganes de veure l'últim Bond interpretat per Craig. I el que passa quan tens ganes de veure alguna pel·lícula de la que fa un any que se'n parla, sol ser una decepció, però he de dir que en aquest cas la decepció va ser majúscula. En aquesta entrega de Bond, tot i tenir una història amb cara i ulls es deixa de banda la trama interessant per convertir-la en anècdota conductora de tots els tòpics que es poden esperar d’una pel·lícula de Bond.
Sé del cert que el fan de James Bond espera una pel·lícula amb:
- persecucions per terra mar i aire
- cotxes de luxe
- baralles amb dolents brutals
- històries de seducció amb dones espaterrants
- dolents perversos i retorçats
- escenes d’acció que passen a llocs exòtics i/o ciutats emblemàtiques
- explosions, de cotxes, avions, trens, motos, o instal·lacions secretes.
Tot això passa en aquesta nova entrega, així que estic segura que el fan clàssic de Bond, es sentirà fins i tot emocionat al veure-la i reveure-la...
I aleshores perquè no funciona?
Recomano a tothom que hagi vist Spectre i li hagi decebut que vagi a la Wikipedia i en llegeixi l’argument: Descobrireu que el guió d’Spectre és potent i que la història té pretensions i podria haver estat una de les pel·lícules Bond amb més impacte de la llarga saga, en canvi prefereix soterrar un argument decent i emfasitzar les explosions i les històries increïbles d’ “amor loco” entre dos persones que fa cinc minuts que es coneixen.
Atenció: spoilers a "punta pala":
La història està molt mal explicada, no ens expliquen, per exemple per què volen matar a la Bellucci, simplement ens la mostren salvada per en Bond, en una escena bellament planificada (això si). Tampoc s’explica quina relació hi ha entre en Bond i el pare de Madeleine, ni perquè hi ha una càmera secreta construïda en un hotel a Tànger en el que es troben les coordenades d’una instal·lació secreta al mig del desert. Tot sembla un joc de pistes mal donades, simplement no hi ha interès en mostrar una mica de versemblança en tot plegat. Però no només això, sinó que a més, m’ha semblat que desaprofita la oportunitat d’aprofundir en un tema interessant com la supervivència d’un espia que deixa rastres en un món totalment digitalitzat. Passa de puntetes per sobre de tot, per oferir el que es suposa que un fan de Bond vol, però sense donar el que els fans de Casino Royale esperaven.
En fi, ens hagués agradat una mica més de trama, i menys sopars de luxe en un tren que va enmig del desert.
El millor: Que el Bond es lliga a una dona de la seva edat (la fantàstica Bellucci que ja en té 50).
El pitjor: Una trama molt mal explicada i la manca de química dels seus protagonistes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
3 comentaris :
Doncs jo la vaig trobar molt divertida.
Doncs Ricard, ja veus que no coincidim massa :-) Me'n alegro que t'entretingués, aquest era el seu objectiu. Ets fan de Bond? Si és així, quina és la que més t'agradat, de les últimes?
Casino Royale, sens dubte.
Publica un comentari a l'entrada