Starevich, Svankmajer i els germans Quay en una exposició al CCCB

Tres grans, tres enormes cineastes que sempre han fet cinema a contrapèl, es reuniran a partir del 26 de març al CCCB. El Ladislas Starevich, el Jan Svankmajer i els germans Quay seran el centre d'una exposició anomenada Metamorfosi en la que es revisaran les fantàstiques obres d'aquests quatre genis del cinema.

El Ladislas Starevich va ser el pioner de l'stop-motion, molt abans que arribessin cracks com el Ray Harryhausen. No va començar sent cineasta, sinó que fou el seu càrrec de director del Museu d'Art Natural de Kovno, a Lituania, el que el va acostar als que haurien de ser els actors principals de les seves pel·lícules: els insectes. Mitjançant la tècnica de l'animació i els cossos dels insectes morts que ell convertia en marionetes a base de cera i fil ferro (sí, així de creepy era el Ladislas) acabava duent a terme el que eren els primers exemples d'animació en la Rússia de principis de segle.
A partir d'aquesta etapa i desplaçat a França per poder mantenir la seva independència creativa, va filmar una bona colla de pel·lícules animades, algunes fins i tot amb missatge polític, com Les grenouilles demandent un Roi, a partir del text de La Fontaine.
Fascinant i pioner, Starevich segueix sent un dels pilars del cinema i un autor màgic i estrany que captiva encara avui en dia amb les seves obres.



El Jan Svankmajer és un dels més grans de l'animació de tots els temps. La seva obra és molt extensa i igualment densa, combinant peces curtes i fascinants amb llargmetratges mítics.El Terry Gilliam l'ha citat en diverses ocasions com a inspiració personal, doncs el seu univers a mig cavall entre l'onirisme i el surrealisme és d'una riquesa extrema i fascinant.
A l'igual que l'Starevich, Svankmajer va emprar fonamentalment la tècnica de l'stop-motion per crear mons impossibles, com el de l'Alicia o el de Faust, en un torrent desbordant de creativitat i llibertat formal i temàtica.
Un absolut geni que encara continua en actiu (i que serà present a en l'inauguració de l'exposició del CCCB) i que ha deixat algunes de les imatges més originals i simbòliques de tota la història del cinema.



Els germans Quay, per últim,són el que no hi ha. Els dos germans bessons d'origen nord-americà han dibuixat, a través dels seus curts i llargmetratges uns mons onírics i pertorbats, com el de l'Institut Benjamenta, un institut per aprendre a ser servent en el qual es fan servir els mètodes més humiliants possibles. Utilitzant sempre l'stop-motion i deutors i fanàtics de l'obra de l'Svankmajer, els germans Quay són una rara avis en el cinema contemporani, uns creadors absolutament fora de la indústria tradicional que dibuixen realitats estranyes i pertorbadores que es fan difícils d'oblidar després del seu visionat. També seran presents en l'inauguració l'exposició.



En definitiva, aquesta serà una ocasió mítica per veure els treballs de quatre monstres (literals) del cinema, per descobrir mons malsans i malaltissos, per viure experiències audiovisuals extremes en una exposició que, només per portar el segell del CCCB ja promet ser tota una vivència inoblidable. Consulteu tota la informació sobre l'exposició aquí.