La (falsa) odissea de la japonesa que volia desenterrar la maleta de Fargo

La Takako treballava en una oficina de Tokyo, però la feina no l'omplia, li mancava alguna cosa a la vida. Un dia, passejant per les afores de la capital nipona, troba en una cova una cinta de VHS abandonada i mig  destrossada. Se l'endú a casa i intenta veure-la. Només es veuen bé algunes parts, però a la Takako se li fica al cap que allò que veu -un maletí ple de diners enterrat en mig del no res- és veritat, que és com un mapa del tresor (la pel·lícula dels Coen comença amb un "This is a true story"), i s'embarca cap als EE.UU. per trobar-lo.
Se'n va cap a Dakota del Nord, cap a Fargo, i comença a preguntar-li a tothom per una direcció concreta, mitjançant un mapa tronat que ella mateixa s'ha fet, on s'hi indica el suposat indret on s'amaga la fortuna.
Els oficials de policia que l'ajuden li intenten treure del cap la idea, la intenten convèncer de que el que ha vist és ficció, però la Takako està obsessionada i segueix el seu periple en solitari cap a un tresor inexistent.

El 15 de Novembre de 2005 la Takako és trobada morta al mig d'un camp absolutament nevat a les afores de Detroit Lakes, a Minessota. S'havia suïcidat.

Els mitjans se'n van fer ressò. Molt de ressò. Massa ressò. En realitat, res de tot allò era veritat. La Takako, certament agobiada per la seva vida -l'havien fet fora de la feina-, se'n va anar a Dakota del Nord, el lloc on havia estat de viatge feia un temps amb el seu nuvi. Volia recordar els vells temps. En el seu camí, li pregunta a un oficial de la policia local pel seu destí, tot ensenyant-li un mapa esquemàtic que ella mateixa ha dibuixat. Les limitacions idiomàtiques d'ambdós interlocutors generen un malentès enorme que deriva en que l'agent es pensa que ella busca la maleta plena de diners de Fargo, tot i que la Takako només vol trobar l'indret on havia estat amb el seu nuvi.
Els mitjans van recollir el testimoni de l'oficial i, àvids de noticies "refrescants", van convertir l'anècdota en veritat. Va arribar a la categoria de llegenda urbana quan els fòrums d'Internet, reprenent, reinterpretant, retorçant els fets, van convertir a la Takako en una heroïna homèrica a la recerca d'un mite fals.

La Takako va morir sola, enmig del no res, sepultada pels seus mals pensaments, i els mitjans la van convertir en un circ, en una anècdota que comentar en la sobretaula. Aquests són els temps en els que vivim.

La història real va ser documentada per la pel·lícula This is a true story (2003, Paul Berczeller) i el David Zellner va agafar la història falsa per convertir-la en una pel·lícula de ficció, Kumiko, the treasure hunter (2014), com si la llegenda urbana hagués estat real.