Programes de TV: Qué grande es el cine!

En commemoració del centenari del cinema, TVE es va empescar un programa mític que va durar molts anys en antena (per La 2) i que va permetre a molts veure pel·lícules mítiques que les cadenes, en la seva aferrissada lluita per l'audiència, menystenien i oblidaven. Es deia 'Qué grande es el cine!' i el presentava el José Luis Garci.

El format era ben curiós. El plató era una taula al voltant de la qual seien el propi Garci i alguns amics seus amants del cinema, crítics, professors, etc. El programa s'obria amb una petita presentació de la pel·lícula del dia a càrrec del Garci, seguit de breus intervencions dels convidats que, d'alguna manera, donaven arguments per donar-te ganes de quedar-te a veure la pel·lícula.
Sense més dil·lació, es projectava la pel·lícula. I, un cop acabada, tornaven a la taula de debat per, durant una hora llarga, desmuntar la pel·lícula, disseccionar-la, escollir l'escena favorita, contextualitzar-la en la obra del director, en el seu temps, en el seu context.
El programa, a més, acabava sense un tancament al debat. Els convidats seguien parlant mentre apareixien els títols de crèdit i, poc a poc, el so s'anava apagant, com suggerint que, en realitat, el debat no s'acabava mai.

Els convidats, a més, eren ben diversos. Des de l'Oti Rodríguez Marchante fins a l'Eduardo Torres Dulce (actual Fiscal General de l'Estat), passant per l'entranyable professor de guió que era el Juan Miguel Lamet, i una bona ristra d'experts, cinèfils, crítics i estudiosos.

Se li van, en el seu moment, llençar moltes crítiques: que si posava les pel·lícules en versió doblada, que si només convidava homes (amb alguna rara excepció), etc. Però més enllà d'aquestes (lícites) reivindicacions, el programa del Garci va ser una oportunitat fantàstica per veure cinema clàssic, joies ocultes i també algun que altre clàssic modern. Va durar 476 programes (amb sengles 476 pel·lícules), des del gener de 1995, amb l'emissió de "El buscavidas" del Robert Rossen, fins al 26 de desembre del 2005, dia en que es va emetre "Fresas salvajes" del Bergman.
Es van emetre mites del 7è art com "2001", "Ciutadà Kane", "Cantant sota la pluja", "Centaures del desert" o "El gatopardo". Però també es van atrevir a emetre curiositats com "El diable sobre rodes" (la primera pel·lícula de l'Steven Spielberg), magnífiques pel·lícules semidesconegudes com "Remando al viento" de Gonzalo Suárez,o peces mítiques del cinema mut. El ventall va ser molt ampli i ric, donant als espectadors de recórrer la història del cinema, pel·lícula a pel·lícula, setmana a setmana, en una època en que accedir a pel·lícules antigues no era pas tan fàcil com avui en dia.

Avui en dia és francament impensable tenir ocasió de veure un programa així a les graelles televisives. El propi Garci ha pogut continuar, això sí, la seva fórmula a Telemadrid, amb l'emissió del programa Querer de cine.
I encara és més impensable si, tot veient les imatges del programa, un descobreix l'ambient, carregat de fum (sí!, es fumava al plató!), amb quatre persones conversant tranquil·lament sobre cinema, amb un discurs força elevat, sent pedagògics sense baixar massa el nivell i, per sobre de tot, regalant, un cop per setmana, l'ocasió de veure totes aquelles pel·lícules que tot amant del cinema ha d'haver vist.

Alguns dels debats d'aquells mítics programes encara poden ser recuperats a través d'aquest enllaç, en format de vídeo, o en aquest altre en format de podcast d'àudio.