La carta de Clint Eastwood als crítics de 'Harry, el brut'

De la mà de Don Siegel, el Clint Eastwood va portar, amb 'Harry, el brut', el gènere de l'acció policial a un nou nivell, en el que els policies ja no eren "angelets" sinó malparits amb placa, de gallet fàcil i llengua inquieta amb la que se'n fotien i vexaven als delinqüents. Segurament va ser culpa d'aquesta pel·lícula que, en arribar els anys 80, ens envaïssin tota una colla de feixistes reaganians amb potestat per disparar abans de preguntar, per jutjar sense judici, per repartir bufetades amb la mà ben oberta, sabent que la llei -i l'espectador- estaria de la seva banda.

Doncs resulta que, a part de la crítica nord-americana, la pel·lícula del Siegel li va semblar reaccionaria i molt poc educativa. Així ho va escriure l'Andrew Sarris en un article en el Village Voice intitulat "Is Harry too dirty?". El Clint Eastwood va llegir-se'l i, notablement molest, va escriure-li aquesta carta al seu autor.


Aquí un intent de traducció (disculpe la poca fidelitat, s'accepten suggerències de millora):

Estimat Sr. Sarris:
Tan sols volia fer-li esment de quant he gaudit el seu article "És massa brut, el Harry?". Es irònic que dos dels articles que han intentat entendre'm a mi o als personatges que interpreto hagin vingut del Village Voice (el del Larry Cole del 24 d Maig de 1976). Potser no hauria de sonar-me irònic, doncs el Village Voice és una revista molt lliberal.

No m'he considerat mai políticament al·lineat, però m'he preguntat molt sovint: Quant lliberal es un lliberal?. I sempre he interpretat el significat de la paraula com empàtic, compassiu i comprensiu. Però quan vaig fer el meu film de denúncia contra la pena capital, Hang 'em high (Cometieron dos errores), o The beguiled (El seductor) (al bell mig del desastre de Vietnam) que mostraven l'efecte de decadència de la guerra sobre no només els militars sinó també sobre la societat, ningú no va dir res. Però, tal com vau dir, intenta canviar la tendència i fes una pel·lícula (Harry, el brut) que es preocupi per les víctimes per contres de pels acusats i, PAM!, el Kael crida "feixisme", algú altre crida "Hitler", i moltes altres publicacions posen al Don Siegel i a mi mateix a tres passes d'Atila, l'Hun. Poc compassiu o comprensiu!

Al respecte dels vostres comentaris sobre discriminació inversa, sou els primers periodistes en examinar-ho. La única resposta que se'm passa pel cap és que jo vaig arribar als films americans via Europa sense l'acceptació dels mitjans occidentals ni de la comunitat cinematogràfica de Hollywood. Imagino que això em deixa en algun lloc intermedi; potser és per això que sempre semblo arribar des del centre d'Amèrica.
Gràcies per la comprensió

Clint Eastwood

Ens ha arribat notícia de l'existència d'aquesta carta a través de Film History in pics.