La gran estafa americana (American Hustle, 2013) - David O. Russell
Nominadíssima a tots els premis, 'La gran estafa americana' ha dividit a bona part de la crítica d'aquí. A nosaltres també ens ha dividit. Aquí teniu algunes reflexions personals al respecte de la última pel·lícula del David O. Russell.
Marc Ambit  "Una entretinguda pel·lícula amb unes actuacions de primera." |  Noemí Roig"Una bona i atípica pel·lícula de timadors." |
|
| És força entretinguda, i tant que sí. Una bona barreja per passar l’estona. | 1 | És una història equilibrada, amb moments d’humor combinats amb una certa tensió. |
| Mai va aconseguir que m'interessés en absolut el que els hi passés a cap dels protagonistes. | 2 | Sembla que el Russell s’hagi enfocat tant en dotar de detalls i perfilar els personatges que la història queda en segon pla. |
| El David O. Russell, ja se li pot reconèixer, és un magnífic director d'actors. | 3 | Grans interpretacions de tots, inclús del personatge (més pla que la resta) d’en Jeremy Renner en Russell en treu una gran interpretació. |
| Tots quatre actors estan realment fantàstics, però la Amy Adams -continguda, directa, subtil- s'emporta la palma. | 4 | Té una gran introducció de personatges. Especialment màgica la doble presentació de Sydney Prosser (Amy Adams) i Irving Rosenfeld (Christian Bale) amb les veus en off del que pensen quan es veuen per primer cop. |
| S'agraeix que el David O. Russell no vulgui posar l'èmfasi de la pel•lícula en els enganys i les trampes. Té altres coses per explicar i, si més no, ho intenta. | 5 | En ocasions el guió és feble, hi ha situacions complicades que no es resolen lògicament. (El moment bossa al cap dins el cotxe, la situació amb en Robert de Niro que s’acaba amb una frase dita al final com de passada, etc.). |
| Hi ha, és evident, un gran treball de maquillatge i perruqueria, a més d'uns postissos importants. | 6 | Compta amb una escena inicial hipnòtica: En Bale posant-se el perruquí i la cortineta de cabell a sobre: metàfora visual de tota la peli. |
| Als EE.UU. la crítica l'ha alabat tant com Silver Lining Playbook. Aquí, a Europa, no. | 7 | La gran promoció creada des de fa mesos (amb fotos del rodatge, cartells, etc.) ha pogut jugar en contra de la peli, que pot decebre certes persones. |
| La selecció de temes per la banda sonora no és del tot trillada i les cançons estan triades per encaixar, amb lletra i tot, amb les escenes que decoren. | 8 | La música està molt ben escollida, articula tota la pel•lícula sense resultar un videoclip de 2 hores. |
Aquestes són les nostres opinions. Però ara us toca a vosaltres, que segur que no us va deixar indiferents, a que no?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
3 comentaris :
A mi no m'ha acabat d'agradar la veritat. Suposo que és pel fet de que se n'ha parlat taant...que n'esperes molt. Crec que hi ha hagut pelis infinítament millors a les que nominar, però en fi...ja està vista...segur que no la repetiré. l'oblidaré rapidament...
Va, som-hi!
1. El primer tram em va semblar terrible. En plan "ara m'haig de posar a jugar a misteris"?, però després em va repescar i es deixa veure fins el final
2. Molt petarda (per bé i per mal).Alguns moments resulten divertits, altres (l'arribada a camera lenta a la disco) rellisquen
3. Zero empatia pels personatges
4. Prefereixo quan la peli és un drama romàntic entre dos personatges (no diré quins) que una pel·lícula d'atracaments
5. Molt divertit el rol odiós/cafre de Bradley Cooper
6. M'agrada el to visual entre vintage i cutre.
7. Els actors masculins massa sobreactuats. Amy Adams ho fa de fàbula, però Jennifer Lawrence es menja la pantalla cada cop que surt
8. Moment WTF de Robert de Niro. No l'esperava!
Nivell 10 amb la vostra crítica per separat. Les 2 columnes m'encanten!!!
Publica un comentari a l'entrada