Categories d'spoilers

Dir que a un no li agraden els spoilers és com no dir res. A ningú li agraden. Però el que hem descobert amb aquests anys que portem fent el blog amb vosaltres, és que que cadascú té el seu nivell d'spoiler.Vull dir que el que per a un és un spoiler per un altre no és més que una dada insignificant de la pel·lícula.

Així que ens hem proposat de definir i classificar clarament el que significa per nosaltres un spoiler.

Spoiler final (o "spoiler de jutjat de guàrdia"): Revelar algun aspecte relacionat amb com acaba la peli és motiu d'enemistat, d'unfollow o de crim passional (vull dir que el crim s'executa amb passió, amb ganes, com si diguéssim). T'estronca tota la peli, te la fa veure desencisat, ja saps que els protagonistes estan predeterminats a un final concret, no ténen elecció i, per tant, la pel·lícula perd la gràcia.

Spoiler final misteriós (o "spoiler de gir final"): Compte que d'aquests n'hi han molts. I els que els cometen es pensen que no estan fent un spoiler. Són aquells que van, més o menys, així: "... i el final és sorprenent", o "... ui... i ja veuràs al final!". Ambdues formes han de ser, forçosament, considerades spoilers. Tot i no saber què passarà, et passes tota la pel·lícula fent elucubracions i teories sobre quin pot ser el gir final. Quan aquest arriba, o bé ja se t'havia passat pel cap (amb el desencís que això comporta) o bé ja estàs tan cansat de fer teories que tampoc no et sorprèn (doncs has arribat a la conclusió que, al cap i a la fi, qualsevol final és possible).

Spoiler central (o "spoiler esguerra-trames"): No és, molt sovint, considerat com a spoiler, però quan algú et desvetlla algun aspecte clau de la pel·lícula que passa al mig de la trama, de sobte tot ha perdut sentit. Ni t'interessa el principi (doncs ja saps cap a on va la peli quan comença) ni t'interessa el final (doncs ve marcat per aquest fet central). El pitjor d'aquests spoilers, en realitat, és que van "de tapat". Sovint són explicats com a part de la trama a l'estil de "la peli va d'un paio que l'assassinen..." i resulta que comences a veure la peli i el tio segueix viu durant massa estona, per dir-ho així. De manera que el que probablement hagués hagut de ser una sorpresa ja no és tal cosa i, el que és pitjor, et passes la primera part de la peli pensant "ara!, ara ve quan el maten!". Cada cop que el paio parla amb algú esperes que li tregui una pistola i se'l carregui. Cada cop que el tio creua un carrer esperes que l'atropellin. Cada cop que està menjant esperes que s'ennuegui. Total, que et destrossa la pel·lícula perquè et tornes un paranoic fílmic. Quan, un cop vista la pel·lícula, li comentes a l'spoilerman o spoilerwoman que te la va esguerrar, aquest sempre et contesta "però si passa al principi de toooot!", com escapolint-se de l'acusació.

Spoilers inicials (o "spoilers de situació"): Hi ha pelis, admetem-ho, de les que millor no explicar res. Us poso algun exemple (totalment lliure d'spoilers): Memento, Catfish, etc. Són pel·lícules que, precisament, la gràcia és el plantejament que en fan d'una situació. La gràcia està en veure-les completament net de prejudicis i idees preconcebudes i deixar-se portar. És un spoiler estrany aquest, doncs si te l'expliquen et venen unes ganes boges d'anar a veure la peli, però, al mateix temps, li treu la gràcia. Total, que si ningú et diu de què va Catfish, ningú veuria una peli amb un títol tan absurd.

Spoilers de tema (o "spoilers de tema", sí, què passa? són spoilers de tema, i punt): Vigileu amb aquests. De vegades, en intentar resumir una peli se'ns diu "és una història d'amor tràgica". Cagada. Ja saps com acaba. O "és una història d'amor tortuosa". Cagada. Ja saps com acaba. Diguéssim que, en intentar resumir la pel·lícula, la resumim sencereta, és a dir, donant-li sentit, quan el sentit l'hauria de trobar cada espectador al final de la pel·lícula. És una història de redemció", i resulta que el protagonista no es redimeix fins al final. Ja sabeu, aquest estil d'spoilers.

Spoilers de títol (o "spoilers de traductors malparits"): A veure, no us vull posar cap exemple de pel·lícula famosa (que seria caure en un spoiler imperdonable), i per això us en poso un d'una peli que, ja em perdonareu, quasi millor que algú faci l'spoiler per evitar que ningú la vegi. Fixeu-vos en aquest pòster.

Què? Endevineu de què va la peli? És més, endevineu com acaba? Sap greu, perquè el títol original és "Ice princess", que ésp rou neutre, no? I, ja us dic, hi ha exemples a dojo de pelis moooolt famoses que no us volem mencionar per no esguerrar-vos-les. Si teniu curiositat o sou valents, aquí en trobareu uns quants exemples.

Spoilers de judici (o "spoilers de crític desesperat"): Molt pocs en dirien spoilers, però per nosaltres, que algú vingui i et digui que una peli és "mooooooolt bona! Obra mestraaaa! La millor de la trilogia" o qualsevol exacerbació semblant és un spoiler en tota regla. No et permet veure la peli en les mateixes condicions. Ja sigui perquè et crees expectatives que després no es compleixen de tan altes com eren, ja sigui perquè hi vas convençudíssim de que és una obra mestra i la veus com a tal, encara que sigui la sisena part de Fast and furious.

De fet, el gran Sheldon Cooper ja ho va explicar molt bé en un episodi de The big bang theory, encara que no amb pel·lícules sinó amb còmics.



- Ho fliparàs.
- Perdoooona! Alerta d'spoilers! Ara me'l llegiré pre-flipat!

Curiosament, no passa el mateix en l'altra extrem: quan algú et diu (i nosaltres ho fem molt sovint, ja ens perdonareu) que una peli és "una castanya, horrorosa, una presa de pèl, infumable" o bé no vas a veure-la o bé vas a veure-la esperant el pitjor, amb la qual cosa la major part de les vegades li acabes trobant una certa gràcia. "No era tan dolenta", acabes dient. Però, és clar, això no és ni de bon tros tan terrible com l'extrem anterior.


Un cop enllestida la taxonomia spoilerística, deixeu-nos també descatalogar alguns spoilers o, si més no, esmentar alguns atenuants que haurien, forçosament, de reduir la pena.
La pregunta és: quan una peli deixa de ser spoilejable? Quants anys han de passar fins que en poguem desvetllar el final sense patir? Òbviament, la clau està en poder assumir, sense risc, que la pràctica totalitat de la humanitat que ens envolta ha vist la pel·lícula. A veure, 40 anys més tard de la seva estrena, no podem considerar allò de "Luke, yo soy tu padre" com un spoiler, estem d'acord? Vull dir que si encara hi ha alguna ànima perduda que no ha vist la pel·lícula i s'ha passat en la inòpia aquestes quatre últimes dècades, si s'ha tancat a pany i forrellat en una cabana al bosc com si fos un anacoreta i no sap ni qui és Darth Vader... potser sí que es mereix que li fem un spoiler, no?

Llavors potser podríem convenir amb una determinada quantitat d'anys per poder spoilejar lliurement i sense recança. 20? 30? No ens podem mullar. Més que res perquè encara hi ha pel·lícules, molt menys incrustades en la cultura popular que Star Wars que poden ser molt espoilejables i, així, esguerrar a molta gent la possibilitat de descobrir-les.


I, per concloure, deixeu-me afegir que el pitjor de tot és que els spoilermen o spoilerwomen mai es reconeixen com a tal. Encara no hi ha dades suficients per confirmar que és degut a que són mercenaris a sou d'una organització secreta esguerra-pel·lícules i que, per aquest motiu, en ser acusats amaguen el cap sota l'ala. Però la veritat és que cada cop que algú fa un spoiler i és acusat s'espolsa les responsabilitats.
Aturem-ho! Aturem ara mateix l'impunitat spoilereística d'aquells que cometen un crim d'aquesta grandària. Obliguem-los, com a càstig, a veure les pel·lícules que ens han destrossat marxa enrere. Apliquem-los-hi el "ull per ull" i desvetllem-los-hi spoilers de pel·lícules i sèries que encara no han vist, amarguem-los-hi la vida tal com ells ens l'han amargada a nosaltres.