Star Trek: En la oscuridad (2013) - J.J. Abrams

Cap comentari
El J.J. Abrams és un malabarista de la narració audiovisual contemporània. És dels pocs que ha vingut a dignificar el cinema de crispetes i espectacle dels darrers anys, ja sigui a la televisió (amb altibaixos, de Lost a Alcatraz o Felicity) o al cinema (l'anterior d'Star Trek però també Super 8).
I com a bon malabarista, és perfectament capaç de mantenir a l'aire moltes torxes enceses, alhora, i fer que l'espectador s'atipi de tensió i d'emoció. En aquesta Star Trek: Into Darkness, per exemple, ell i el seu guionista, el Damon Lindelof, són capaços de tramar escenes d'acció en les que hi ha fins a tres o quatre subtrames (una bomba a punt d'explotar, algú agonitzant a les mans del malvat de torn, una corredissa que pinta malament, etc.) que s'entrellacen i que desencadenen en un clímax salvatge i adrenalínic de primera.

Això sí, com a malabarista agosarat que és, algunes de les torxes li acaben caient als peus i li socarrimen lleugerament l'actuació (aquí no acaben de rutllar alguns personatges suposadament còmics, hi ha algunes trampes de guió que no aconsegueix amagar sota l'estora, hi ha interaccions entre personatges que no quallen, hi ha dones que es despullen amb sorprenent facilitat i sense massa motiu...). Però la veritat és que l'Abrams té el pols suficient -com ja va demostrar en la primera entrega de la nissaga trekkie- com per fer que el xou s'allargui sense decaure.
Compta, a més, amb l'inestimable col·laboració d'un actor de gran presència per fer de dolent: Benedict Cumberbatch. Ell solet s'emporta tota l'atenció quan està en escena i arrabassa el protagonisme a tots els models que fan veure que actuen dins els seus vestits ajustats.


Abrams no és un director de matisos, de subtileses, ni tan sols de personatges. Però sí ho és d'acció, de tensió, d'intriga. És perfectament capaç, com pocs directors de cinema d'espectacle han estat, de posar-se en la pell de l'espectador mitjà i pensar en què és el que li agradaria veure a continuació o quan se n'haurà cansat d'una trama determinada.

Té talent. És un talent brut, amb moltes arestes i alts i baixos, però és perfectament capaç, com diu el bon amic Alain Garrido, d'entregar un espectacle audiovisual de primera sense ofendre a ningú. És molt més del que molts poden arribar a somiar.

Cap comentari :