En general en Mendes m'agrada, i tot i que Skyfall ja em va deixar bastant freda, he de dir que tenia força ganes de veure l'últim Bond interpretat per Craig. I el que passa quan tens ganes de veure alguna pel·lícula de la que fa un any que se'n parla, sol ser una decepció, però he de dir que en aquest cas la decepció va ser majúscula. En aquesta entrega de Bond, tot i tenir una història amb cara i ulls es deixa de banda la trama interessant per convertir-la en anècdota conductora de tots els tòpics que es poden esperar d’una pel·lícula de Bond. 
Sé del cert que el fan de James Bond espera una pel·lícula amb:

• persecucions per terra mar i aire
• cotxes de luxe
• baralles amb dolents brutals
• històries de seducció amb dones espaterrants
• dolents perversos i retorçats
• escenes d’acció que passen a llocs exòtics i/o ciutats emblemàtiques
• explosions, de cotxes, avions, trens, motos, o instal·lacions secretes.  

Tot això passa en aquesta nova entrega, així que estic segura que el fan clàssic de Bond, es sentirà fins i tot emocionat al veure-la i reveure-la...

I aleshores perquè no funciona? 

El dia de Nadal d'enguany els Radiohead van penjar al seu perfil de Soundcloud la descàrrega gratuita de la seva cançó per a Spectre (2015), l'última pel·lícula de James Bond.

Thom Yorke comenta que fa un any se'ls va encarregar que escriguessin una cançó per als crèdits inicials de la nova pel·lícula, que havia de ser la continuació d'Skyfall.
Diuen que totes les bandes volen una cançó seva a la franquícia Bond, i pel tuit de Thom York veiem que a ells els hagués fet més il·lusió del que nosaltres haguéssim pensat. En Thom tuitejava això:

“Last year we were asked to write a theme tune for the Bond movie 'Spectre.' Yes we were. It didn’t work out, but became something of our own, which we love very much. As the year closes we thought you might like to hear it. Merry Christmas. May the force be with you.”

.. As the year closes we thought you might like to hear it. Merry Christmas. May the force be with you ... https://t.co/BXN8MQKJyQ

— Thom Yorke (@thomyorke) diciembre 25, 2015

Finalment no va poder ser, i la guanyadora del mèrit d'obrir l'última pel·lícula de Bond va ser Writing's On The Wall de Sam Smith.

Sam Smith o Radiohead, què preferiu?

Personalment prefereixo el falset de Thom Yorke al de Sam Smith, tot i que les dues cançons ho tenen difícil per superar la fortuna crítica de la cançó d'Adele per Skyfall.

Per a que pugueu comparar us deixem els crèdits originals d'Spectre i un muntatge que hem trobat dels crèdits de la pel·lícula amb la cançó dels Radiohead.

I a vosaltres, quina us agrada més?

Potser el nom de Shirley Easton no us digui gran cosa, però estem segurs de que la reconeixereu en el  paper més estel·lar de la seva carrera.



No és que la noia durés massa a la pel·lícula, però ningú li pot negar la dificultat d'interpretar un paper així? Per què ho diem? Doncs perquè a través del blog de Messy Nessy Chic hem descobert el procés que va haver de patir per convertir-se en víctima del vilà Goldfinger, gràcies a les fotografies que el David Hurn, de l'agència Magnum, va prendre.




Quan la van contractar -després de passar un càsting, per descomptat-, li van assegurar de que no hi havia risc d'ofec de pell. El mite popular diu que respirem, encara que parcialment, per la pell, i per això cobrir-la sencera porta a l'ofec. No és pas cert, però sí que la pell actua com a termostat per adaptar la temperatura corporal i, per tant, tenir-la totalment coberta durant massa estona pot arribar a posar en risc la vida. Això, sincerament, no crec que els metges de l'estudi ho tinguessin del tot clar allà per l'any 1964, però, és clar, a la Shirley li ho van assegurar completament.

De fet, fixa't tu quan segurs estaven els metges que, per si de cas, li van deixar una part del cos, just la part central de la part davantera, sense cobrir. Per si de cas.


Van, ja posats, prendre una altra precaució: filmar les seves escenes molt de pressa. No fos cas.


I, per si encara hi quedava algun risc, van assegurar-se de tenir a un metge sempre present en el set de rodatge, tant durant el procés de maquillatge com durant el propi rodatge.


Total, que la Shirley es sotmet a dues hores intenses de maquillatge, per preparar-se per l'escena.



Ni un bri d'ombres, totalment homogènia, la pintura daurada ja és la segona pell de la Shirley.




El Sean no pot resistir la temptació...

Ara sí, tot a punt. Llums... càmera... acció!


Un cop acabat el rodatge de l'escena, la Shirley es submergeix en diferents banys preparats per treure-li tot senyal daurat i tornar-la a deixar ben neta i polida.

No se sap si interessadament per promocionar la pel·lícula o per simple generació espontània, va córrer el rumor de que la Shirley havia mort en el rodatge, justament d'ofec de pell . Van passar molts anys fins que al 2003, el programa Mythbusters va descobrir que estava perfectament viva i que res no li havia passat.

No sabem si va ser per la Shirley, per l'encarnació que el Gerd Fröbe va fer del malvat Goldfinger, o per la gran inversió que es va fer en aquesta pel·lícula, però va ser el primer gran èxit a nivell mundial de la nissaga Bond, la que va instaurar moltes de les particularitats repetides després al llarg de la franquícia i va convertir l'agent 007 en un mite modern que encara dura.

Fa uns dies estàvem de vacances a Meteora, un lloc tan espectacular de Grècia que no vam tenir cap dubte que alguna pel•lícula s'hi havia d'haver rodat. El lloc és increïble: unes impressionants formacions rocoses de més de 600 metres d'alçada amb monestirs construïts al seus cims.
No és una gran foto la nostra, però així us podeu imaginar com es veu el lloc des de dalt d'un d'aquests pics.


Un guia local (el mateix que ens va fer la foto) ens va descobrir que s'hi havia rodat la pel•lícula de James Bond: Només per als teus ulls, on en Roger Moore té una escena d'escalada emocionant i perillosa (no podria ser d'una altra manera) que us deixem aquí per al vostre gaudiment.





També ens va dir que els monjos van denegar el permís per rodar dintre dels monestirs al llegir el guió i veure que no era una pel•lícula religiosa i que en James Bond era un personatge una mica escarriat, així que tots els interiors que es veuen a la pel•lícula es van haver de rodar a l'estudi.

I pels curiosos que vulguin veure Meteora en tota la seva esplendor, la pel•lícula La sirena i el dofí (Boy on a Dolphin, 1957) de Jean Negulesco ens mostra el lloc a lloms d'una mula en una escena en la que tot i que no hi surt la Sofia Loren, no deixa de ser força espectacular.




I vosaltres... on heu estat aquest estiu?

Las noies, Bond, les noies Bond... en la llarga llista de pelis del James Bond hi han aparegut, no ho dubtem, un munt de "noies". Però d'altres, més que "noies" semblaven "chonis". El Joan Margarit, de la botiga The Cine, un autèntic malalt de l'espia amb llicència per matar, ens en fa un repàs antològic.

Domino Derval (Claudine Auger). Operación Trueno (1965) La “Modelitos” de Jersey Shore "Domino" (que ve del nom del seu biquini blanc i negre!!!) és la bonica i amant gelosa del Nº 2 de SPECTRA Emilio Largo (Adolfo Celi). La missió: robar dos míssils nuclears d’un avió de l’OTAN per després fer-los xantatge. Les seves armes: “Pelazo negro engominao” i “mis biquinis del Carrefu”.

Ling (Tsai Chin). Sólo se vive dos veces (1967) La china virginal de ¿Quién quiere casarse con mi hijo? Enamorada del seu príncep blau, acompanyarà a Bond mentre ell lliga a tort i a dret deixant a la pobre amb les ganes. Recordem un dels diàlegs mítics després d’un petó: 007: - ¿Por qué las chinas tenéis distinto sabor que las otras chicas? Ling:-  ¿Nosotras somos mejores? 007: - No, solo diferentes, como el pato de Pekín es distinto del caviar ruso, pero las dos cosas me encantan. Una anècdota: l’actriu va reaparèixer al Casino Royale de Daniel Craig com a Madame Wu, sòcia de Le Chiffre.

Tiffany Case (Jill St. John). Diamantes para la eternidad (1971) Yo soy la Juani Ella és la "number one" del Polígon. Lladre, macarra, jugadora i xunga més que xunga amant de Bond. Es caracteritza per ser una choni de cabell pèl-roig amant dels modelets impossibles i de les perruques i postissos. Bond: ¿No era rubia, hace un momento? Tiffany: Puede ser Bond: Suelo reparar en esos detalles, si una mujer es rubia, o morena Tiffany: ¿Y cuáles prefiere? Bond: Con tal de que el vestido haga juego ... Tiffany: En mi caso tendrá que recurrir a la imaginación.

Plenty O'Toole (Lana Wood). Diamantes para la eternidad (1971) La Perra de las Tragaperras La germana de Natalie Wood es una “culomoto” de manual. La típica que amb uns pits gegants (d’estil Russ Meyer) té prou per “liarla parda”. Vista per primera vegada rondant el casino Whyte House de Las Vegas. Plenty: "Hola, soy Plenty! (Plenty significa “montón”). Bond li mira els pits i diu: "Por supuesto que sí”.

Anya Amasova, Agent XXX (Barbara Bach). El espía que me amó (1977) Princesa de Barrio Guerra Freda!!?? El seu nickname ho diu tot: “Agente Triple X”.  Barbara Bach interpreta a l'agent russa Anya Amasova, que aconsegueix molt més sexe del que espera quan decideix aliar-se amb 007 (Moore). La seqüència de “Miss camiseta mojada 1977” intentant salvar-se d’un submarí que s’enfonsa és antològica, digna dels millors temps de la disco Tutan de Gavà.

May Day (Grace Jones). Panorama para matar (1985) Black Choni El seu look ho diu tot: minifaldilla i botes altes... pentinada amb pots i pots de laca al cabell. I el seu maquillatge ho remata amb colors cridaners. Tot per identificar-se com la primera Black 'cani' o Black 'choni'.

Xenia Onatopp (Famke Janssen). GoldenEye (1995) La legionaria de “Gran Hermano” Ella és la més xunga. Amant del cuir i dominatrix, és “la zorra entre las zorras”. La seva primera aparició conduint un Ferrari la delata al instant amb un complement de moda molt “pokero”: mocador vermell lligat al coll. Sí senyor!! Una “Choni” Bond capaç de maltractar a Pierce Brosnan  i posar-se “perraca”. Si te la trobes una nit fent “botellón”, no ho dubtis. Obra la porta de darrera del teu cotxe, música a tope i balla amb ella “"ese temazooo…to wapoooo”. Chunda chunda chunda chunda.