Please, like me (2013) - Josh Thomas

En aquesta voràgine de sèries que ens aclapara costa, cada cop més, trobar-ne alguna que realment sigui fresca, que realment sigui diferent, que aporti un punt de vista nou o un esperit rejovenidor. No estem parlant de sèries amb vocació de pioneres, atrevides, amb narratives fragmentades, volgudament -o pretesament- innovadores. Estem parlant de sèries fresques, que et retornin aquelles sensacions que podíem viure anys enrere quan, en una graella farcida de sèries mediocres, alguna era capaç de quelcom més que entretenir-te.

És per això que haver descobert Please, like me ens ha fet molt feliços.

Es tracta d'una sèrie australiana escrita i protagonitzada pel Josh Thomas, un popular humorista local. Gira al voltant de les vicissituds d'un jove que ha de lidiar amb la seva mare depressiva, el seu pare separat, els seus particulars amics i... i el haver descobert que és gai (tot i estar en una relació amb la seva amiga Claire). Si aquest plantejament no us crida massa l'atenció ja ho podem entendre. Però insistim en que és una sèrie molt apreciable sobretot per aquella frescor que destil·la.

I d'on ve, aquesta frescor? Fonamentalment del propi Josh Thomas, que és capaç d'arrossegar-nos cap al seu món personal amb una actuació brillant i natural, sobre uns guions que fluctuen entre la comèdia i el drama (inicialment la cadena volia que fos una sèrie dramàtica, però el Josh Thomas va insistir en donar-li el contrapunt humorístic) i que, com només les grans dramèdies saben fer, troben en l'humor la millor passarel·la cap a la realitat i els temes quotidians.


Al final, curiosament, l'humor preval sobre el drama, sobretot perquè el to és el d'un cert distanciament de la realitat, i aquesta mena de sarcasme permet un encaix suau de temes com la depressió, l'assumpció de l'homosexualitat, etc.

Brillant, molt ben interpretada, intel·ligent, plena de moments fantàstics, Please, like me aprofundeix, sobretot, en aquella buidor del post-adolescent que se sap a punt d'haver de començar a prendre decisions importants, necessitant encara l'aprovació dels demés, tot forjant-se el seu propi codi moral. I tot això, ho fa d'una manera tan natural que a un se li pot oblidar que està veient ficció televisiva.

Please, like me compta de moment amb dues temporades i se n'està preparant una tercera.