Sólo los amantes sobreviven (Only lovers left alive) (2013) - Jim Jarmush

Fascinant pel·lícula, aquesta última del Jarmush, a la que un es pot rendir càndidament, deixant-se portar pel seu ritme lànguid i la seva textura postmoderna i pretensiosa.
En realitat, està més buida que un coco, però l'embolcall és veritablement encisador i l'influx que genera en un espectador complaent pot ser molt semblant a l'efecte que la sang té en aquesta parell de vampirs magnífics que són la Eve (Tilda Swinton) i l'Adam (Tom Hiddleston). I és buida perquè per molt que insisteixis en posar moltes referències literàries, artístiques i culturals, al final la profunditat d'una pel·lícula es mesura pel que explica, i en aquest aspecte Only lovers left alive és més superficial del que sembla pretendre amb les seves constants referències d'alta cultura.

Un es pot deixar portar sense problemes, això sí, per la història d'una parella de vampirs que s'estimen des de fa molts segles. El desencís de l'Adam amb els humans, amb la seva incapacitat d'evolucionar, de millorar, d'aprofitar el coneixement històric dels grans genis, el sumeix en una depressió perillosa. Ha perdut l'esperança en l'humanitat. És l'Eve la que ha de venir a retrobar-lo per donar-li confort amb la seva visió positiva i encara curiosa del món. L'Eve gaudeix ballant, observant els petits detalls de la vida, no es fa mala sang (no va amb segones) amb res i participa com a espectadora d'un món que encara la fascina perquè no vol canviar-lo, no pretén influir-hi, no pretén fer-lo millor del què és. L'Adam, per contra, amb el seu coneixement musical i científic ha vingut "intervenint" en la societat, intentant empènyer-la cap endavant, i ara es troba desarmat, incapaç.


Amb tot, un espectador disposat a fer de víctima d'aquesta pel·lícula vampírica trobarà que la mossegada és prou dolça com per no fer mal i que aquesta et deixa en un estat semi-catatònic, com si de sobte la sang deixés de fluir tan de pressa, sotmetent-lo a una certa ingravidesa.
Precisament, és la textura del film la que recupera al Jarmush més orgànic, el de Dead man, per exemple, obra cim insuperable del seu director i una de les millors de les darreres estones del segle XX. Però allà on Dead man estava plena i saturada de significat, de contingut, d'essència, Only lovers left alive és quasi tot continent, intenció i textura, convertint-la en un còctel agradable de mirar i de beure, però que ningú recordarà demà al matí.