Personatges que caminen cap a l'horitzó

Cap comentari
Els motius no ens han d'importar (o sí), però se'n van. Marxen sense una destinació concreta, fins i tot potser sense rumb. I, que quedi clar, no fugen. No s'escapoleixen de ningú, ni de la mort, ni de res. Però han arribat a la conclusió que el millor que poden fer és marxar.

Marxar suposa un trencament i, precisament per això, una porta oberta a una nova vida, a noves aventures, qui sap. És per això que aquests plànols de personatges que marxen cap a l'horitzó ens captiven de mala manera. És com si ens estiguessin convidant a seguir-los, a deixar-ho tot i travessar la pantalla per acompanyar-los, a una distància prudencial, cap al seu incert destí.
Veniu?


Sátántángo (1994) - Béla Tarr



El vent els empeny, sembla. No sabem ben bé on van fins que el plànol-seqüència s'acaba, cinc minuts més tard. La força del cinema de Béla Tarr concentrada en un plànol-seqüència, en aquesta anàlisi de la descomposició que és el tango de Satanàs.


Història d'amor (One from the heart) (1982) - Francisc Ford Coppola

La Frannie Fortune ha partit peres amb la seva parella i decideix marxar. I heus la aquí, arrossegant la maleta plena d'una altra vida i dels seus records, buscant renovar l'il·lusió per la vida en la lluminària vistosa i estrafolària que és Las Vegas, farcida de promeses d'aventures i noves emocions.


Temps moderns (Modern times) (1936) - Charles Chaplin


El futur cap el que caminen el Charlot i la Gamin és incert. Però segur que serà molt millor que aquests temps moderns contra els que han hagut de lluitar i en els que han intentat viure.


Encuentros en el fin del mundo (Encounters at the end of the world) (2007) - Werner Herzog



Mentre el documental del Herzog grava a una colla de pingüins a l'antàrtida, de cop i volta un d'ells s'atura. Els demés s'allunyen i ell, per un moment, sembla no decidir-se. Al cap d'uns moments comença a caminar cap al no res, en una de les imatges més belles, metafòriques i impactants del cinema dels darrers anys.


L'arbre de la vida (The tree of life) (2011) - Terrence Malick


Perdre's tot caminant cap al sol. Immensitats, planúries, eternitats sobre les que caminar i anar-se'n. Marxar o veure marxar a algú.


Casablanca (1942) - Michael Curtiz


Ja posats a caminar cap a l'interior d'una boira espessa i plena d'incògnites, fem-ho ben acompanyats. La llavor està plantada. Cal tornar a passar pàgina i caldrà un bon amic sobre el que recolzar-se. Aquest pot ser el principi d'un gran final.


A través de los olivos (Zire darakhatan zeyton) (1994) - Abbas Kiarostami




S'ha passat tota la pel·lícula esperant una resposta, esperant la resposta. La seva petició de matrimoni encara no té contestació i ara ja no està disposat a deixar-ho passar ni un dia més. Així que es posa a seguir-la a través de les oliveres, en un plànol-seqüència llarg, enorme, tan sols puntejat per la música. I quan l'atrapa, la resposta.

Cap comentari :