Senyores, si us plau, treguint-se el barret al cinema

Doncs no, el soroll no és l'única cosa que molesta al cinema. També molesten els barrets de les senyores. Bé, matisem... ara ja no és una cosa que molesti, però a principi de segle, quan la pameles i barrets estratosfèrics eren perles senyores el que avui són les ulleres de pasta pels hipsters, una senya d'identitat inconfusible, el problema a les platees estava servit.

Poca broma, que et toca asseure't al darrera d'una distingida senyora amb barret ostentós i de fantasia i veus la pel·lícula com camuflat a la selva, tot apartant les plomes i cintes diverses que es remenen davant del teu nas.

És justament per això que els exhibidors de l'època, sempre interessats en maximitzar el gaudi de tots el espectadors, dedicaven uns segons abans de començar la projecció a fer un recordatori a aquestes senyores tan tocades i posades. I ho feien amb uns cartells com aquest.



O com aquest altre.

No serà per falta d'imaginació, eh?

Si us fixeu, per dir-ho d'alguna manera, aquests cartells eren una cosa semblant als recordatoris que ens passen avui en dia al respecte dels mòbils. És clar, cada època té les seves coses. Llavors molestaven els barrets, ara molesten els mòbils, ves a saber el què ens molestarà demà.

El cas és, i ara és on escombrem cap a casa, que sempre hi ha alguna cosa que molesta al cinema. Carall, és que no s'hi pot anar tranquil. Quan no és una parella que sembla estar enregistrant la versió de la pel·lícula amb comentaris dels espectadors (una idea que proposem des de ja mateix als editors de les versions en DVD i Bluray), és un golafre que menja crispetes amb la boca oberta, un nen que plora o, depenent de l'època, una senyora amb un barret descomunal.
Titlleu-me de sectari, panoli, estirat i llepafils, però ja que la major part dels cinemes d'avui en dia són multisales, proposo que es projecti la mateixa pel·lícula en dues sales alhora: en una d'elles tot s'hi val, però a l'altra estan prohibits els nens, els barrets, els mòbils, les crispetes i, en definitiva, qualsevol altra persona que no sigui jo mateix.

Bé, potser he perdut el fil del que volia dir... ah, sí, que us traieu el barret quan aneu al cinema.