El Gaumont Palace, el cinema més gran del món

Aquest any 2013 (havia d'acabar en 13, és clar) ploràvem el tancament del mític cinema Urgell de Barcelona, origen de la cinefilia de molts, que van poder gaudir del cinema en un espai increïble, enorme, magnífic. La grandiloqüència del cinema Urgell, amb les seves 1832 butaques, ens transportava a una època d'esplendor cinematogràfic. Veure qualsevol pel·licula de la nissaga de l'Indiana Jones, Supermán, Star Wars acompanyat per 1831 altres ànimes en èxtasi audiovisual era una experiència inoblidable.


Però ara imagina't que, per contres de 1832 butaques, pots anar a un cinema que en té... 6.000! Així de gran era el Gaumont-Palace, un cinema parisenc construït al 1899 per l'arquitecte Henri Belloc, a instàncies del Léon Gaumont.

Estava ubicat al número 1 de la Rue Calaincourt, al 18ème arrondissement, al barri de Montmartre, just davant de la Plaça Clichy, i allà va veure passar la història del cinema durant més de 70 anys, començant pel cinema mut, l'adveniment del sonor, el color, els experiments en 3D, el Cinemascope, etc.

Us imagineu el que ha de ser veure, pe rexemple, Espartac (Spartacus, Stanley Kubrick, 1960) en una sala així, amb una audiència així d'enorme?


La clau de l'èxit del Gaumont-Palace, que omplia, dia rere dia, la seva enorme sala, fou la ubicació i la innovació de fer no només un passi per dia, com feien tots els ciemes de l'època, sinó una sessió continuada al llarg del dia, que durava vàries hores, i que convertia els passadissos del cinema en lloc de trobada de la societat benestant francesa, que aprofitava per socialitzar. Tot això és explicat i mostrat en belles imatges d'arxiu, en aquest petit tall de vídeo en el que una de les conservadores del Museu Gaumont ens relata la història i les anècdotes del mític cinema Gaumont.



L'última pregunta que s'hi va projectar, l'any 1972, va ser Los cowboys (The cowboys, Mark Rydel, 1972) amb el John Wayne. Avui en dia ha desaparegut. Era tan gran l'edifici que, en el seu lloc ara hi caben uns grans magatzems i un hotel, tots dos alhora.

En una època en que els cinemes s'estan replantejant el seu negoci i la manera d'exhibir les pel·lícules, tal com li va passar al Gaumont-Palace just abans de tancar, pot ser un bon moment per reivindicar els grans cinemes, aquells en que l'experiència cinematogràfica no es reduïa exclusivament a veure una pel·lícula, sinó a fer-ho en un entorn inigualable, aprofitant la sinergia col·lectiva de milers d'ànimes expectants i deleroses d'aventures, drames i comèdies que els transportessin i els transformessin.