Un quilo de crispetes costa el mateix que...

Els que ens coneixeu sabeu de la nostra preocupació pel tema del soroll a la sala de cinema. Les crispetes ens treuen una mica de polleguera, sobretot si qui se les està menjant és un/a maleducat/da que les converteix en continuades i arítmiques micro-explosions en la seva boca innecessàriament oberta.

Però també entenem que és una de les maneres de que els cinemes puguin subsistir, molt particularment en èpoques difícils com l'actual.
És per això que, dividits com estem, us volem acostar una informació que ens ha arribat a les nostres mans i que, d'alguna manera, reflecteix aquesta divisió entre passió i odi per les crispetes.

I és que hi ha un paio, el Richard McKenzie, professor de la Universitat de California-Irvine, que, obsessionat amb les crispetes, les hi ha dedicat un llibre sencer. Es veu que li sobrava temps entre classe i classe. L'home ha estat investigant profusament el món de les crispetes als cinemes per entregar-nos algunes perles.

Un cabàs petit de crispetes als cinemes d'Estats Units costa, de mitjana, 5.50$. Calculant el pes mitjà del contingut d'un d'aquests cabassos, el McKenzie ha establert que el cost d'un quilo de crispetes és superior a... un filet mignon de la més reputada procedència.
Això sí, el que no ha pogut trobar el professor en la seva recerca és el cost que tenen les crispetes pels que les fabrica i ven. Simplement no ha pogut accedir a la informació. Això sí, s'ha valgut de diferents referències per fer-ne una estimació aproximada, i creu que rondaria els 10 cèntims de dòlar la unça, és a dir 3,5$/kg. Així, resulta que el marge amb que juguen els cinemes és d'aproximadament un 1.300%.

Però la gent segueix consumint-les, potser perquè és absolutament inevitable fer-ho amb segons quines pel·lícules, tal com va demostrar un estudi de la Universitat de Cornell, en la que els espectadors que van veure Love Story (el drama amb el Ryan O'Neal i la Ali MacGraw) consumien un 36% més que els que veien Sweet Home Alabama (comèdia amb la Reese Whiterspoon).

I, al cap i a la fi, ens agradi més o menys com la gent que tenim al costat les consumeix, les crispetes, per molta gent, formen part del ritual cinematogràfic. Què hi farem... posi'm el cabàs gran.