Conducció temerària per París (pel Claude Lelouch)

Cap comentari
Agost de 1976. 5:30 de la matinada. Porte Dauphine, París. Un cotxe arrenca sorollosament sota un túnel i s'encamina desenfrenadament cap a un destí inicialment incert. Recorre els carrers d'un París somnolent superant amb escreix els límits de velocitat, saltant-se semàfors en vermell, conduint en sentit contrari, derrapant a cada corba. El que condueix no és altre que el director de cinema Claude Lelouch, autor, entre d'altres, de la mítica "Un homme et une femme" (però també del millor curt de "Lumière et compagnie", representant l'amor al llarg de la història del cinema en una sola presa).
Lelouch ha decidit, fa tan sols unes hores, filmar un curt anomenat "C'était un rendezvous" ("Era una cita"), que s'acabaria convertint en una peça cinematogràfica enigmàtica i seductora, que va despertar molta polseguera i que ha acabat esdevenint una petita joia oculta del cinema francès (i que hem descobert a Messy Nessy Chic)
Aquí un petit extret de dos minuts per copçar la força d'aquest vibrant curt.



Dins del cotxe, el propi Lelouch conduint, i dos operaris més, tan lligats com podien. "Vaig prendre moltes precaucions per evitar un desastre. Estava disposat a deixar-ho en el mateix moment en que sorgís algun risc important per les nostrs vides o per les d'algú altre. Fins i tot vam posar a un dels companys en un revol sense visibilitat, que m'havia d'avisar per walkie-talkie de si hi havia algun perill. En arribar-hi no em va avisar, així que vaig seguir sense reduir ni un bri la velocitat. Desprès, però, em va dir que el walkie estava espatllat i que no hagués pogut avisar-me si hagués calgut."


Veure París llevant-se, amb els carrers a mig posar, sent solcada per un Mercedes amb l'accelerador premut fins al fons és tota una experiència. Tal com el propi Lelouch comenta, "la gràcia està en que, al final, descobrim que hi ha un motiu per les presses. Si no, no tindria cap sentit. Aquesta és la gràcia del cinema, que t'explica una història des del punt de vista d'algú." La dona a la que troba al final del trajecte, al davant del Sacré Coeur, és la muller del propi Lelouch, i ella sola li dona sentit a totes les presses i als riscos.
En aquesta entrevista feta resseguint el mateix recorregut amb el mateix cotxe, el propi Lelouch n'explica molts dels detalls curiosos.




L'excusa de l'entrevista li permeté de refer el trajecte, però no era el primer cop que el refeia, doncs just després de rodar el curt, el propi Lelouch va tornar a fer el recorregut, aquest cop muntat sobre un Ferrari esportiu per tal de gravar el so del motor i muntar-lo després al damunt del rodatge primigeni per aconseguir l'efecte de velocitat.

La polèmica va agafar embrenzida molt ràpid. Ningú sabia qui havia estat el conductor temerari. Van circular rumors de que era algun pilot de Fòrmula 1, contractat especialment per l'ocasió. Però no. El Claude Lelouch va haver de sortir a la palestra per admetre que havia estat ell mateix el boig al volant que havia filmat aquelles imatges.

Aquest és el recorregut complert que va fer pel mig de París.



Rodada, per descomptat, en una sola presa, "C'était un rendezvous" roman com un molt bon exemple dels riscos -tant cinematogràfics com reals- que els cineastes francesos van voler correr per donar-li una nova embrenzida al cinema, encaixonat en els gèneres provinents de Hollywood i el seu llenguatge perfectament definit i delimitat.

Cap comentari :