The guard (2012) - John Michael McDonagh

Casualitats de la vida, o no. En acabar de veure la pel·lícula em preguntava si aquesta pel·lícula era dels mateixos que van fer In Bruges (Escondidos en Brujas). El sentit de l'humor pervers, un pèl macabre, foscot i lacònic em recordava molt a aquella peli a la que, sincerament, no li vaig trobar la gràcia (però molta gent sí). I amb raó m'hi recordava. El director de The guard és el germà del de In Brugges. Serà que els van educar a tots dos amb la mateixa mala llet o, si més no, amb una visió força particular de la vida.

Sigui com sigui, The Guard és una pel·lícula molt destacable i interessant per diferents motius. Per una banda per aquesta mirada que comparteix amb In Brugges, una mirada gens habitual al cinema de policies i lladres, un acostament original al thriller. Però sobretot, The guard destaca pel seu repartiment i treball actoral. Al voltant del personatge que el Brendan Gleeson moldeja gira gran part de l'encant del film. La idea, per descomptat, és dibuixar inicialment un paio insuportable i intentar, en una hora i mitja, fer-te'l més proper i estimable, més comprensible, si més no. I el Gleeson no només se'n surt sinó que és una veritable delicia veure'l en acció. Per si fos poc, l'acompanya el Don Cheadle, al que ja hem vist en més d'una ocasió demostrar mestratge en bordar papers sense escarafalls ni excessos. Però igualment fins estan la resta dels actors i actrius, dirigits amb mà ferma i oferint-se sempre per il·luminar les escenes.

La trama és, de llarg, el menys interessant. L'imminent descàrrega d'un carregament de droga en un poblet irlandés apartat del món dona simplement l'excusa perfecta per disposar en escena una sèrie de personatges pintorescs, des del policia protagonista fins als delinqüents, que seran els que realment tirarant endavant la pel·lícula. De llargg el menys interessant per tòpic i gens treballar. El director sap molt bé el que té entre mans i no s'escarrassa en jugar les cartes dolentes. Això sí, de cartes bones en té una bona pila a la mà, i sembla saber com jugar-les prou bé com per tenir-nos enganxats a uns personatges que mai saps si estan més a prop del cinéma vérité o de les disbauxes dels Monty Python.

Ara que la cartellera s'omple de superherois, d'àliens i de superproduccions variades és un molt bon moment per fer una parada tècnica i deixar-se divertir per aquesta pel·lícula d'actors que de ben segur deixarà bon gust de boca.