Els més grans "recasts" de la història del cinema

Què em diríeu si us digués que el Terminator no havia de ser incialment l'Arnold Schwarzenegger? De fet a l'Arnie el van provar inicialment per fer el paper de Kyle Reese, que finalment adoptaria el Michael Biehn. I el millor de tot és que l'actor pensat inicialment pel paper del Terminator era... el Lance Henriksen!



De situacions com aquestes a Hollywood se'n veuen sovint. Són el que es diuen "recasts", és a dir, canvis d'actors i actrius just abans de començar a rodar o, de vegades, fins i tot un cop començat el rodatge. Ahir us en parlàvem d'un que ens va trasbalsar, la de l'Eric Stolz fent de Marty McFly a Back to the future, però n'hi ha molts més i de moooolt sucosos.

Tenim molts més exemples. Un dels que més ens ha impactat és l'actor que inicialment havia de fer-se amb el paper de l'Axel Foley de Beverly Hills Cop (Superdetective en Hollywood). Com imaginar l'esbojarrat detectiu encarnat finalment per l'Eddie Murphy però amb la cara del Sylvester Stallone!!! O del Mickey Rourke, que va ser la primeríssima opció pel paper! L'Stallone va ser fins i tot contractat i no se li va acudir cap alta cosa que refer-ne el guió per adaptar-lo a la seva idea de blockbuster, eliminant-ne les escenes de comèdia i potenciant les d'acció. Al final els productors no van cedir i l'Stallone va marxar amb les idees sota el braç amb les que perpetraria Cobra.


Un dels recasts més sonats però de la història recent del cinema és la del Tom Selleck (de la sèrie Magnum) pel paper d'Indiana Jones que va acabar llençant la carrera del Harrison Ford i relegant al Selleck a l'exitosa sèrie de televisió però a res més destacable. Curiosament, Selleck va intentar encarnar a un altre aventurer sospitosament similar a l'Indiana a High road to China (La gran ruta hacia China, 1983), amb aquell punt lacònic i fatxenda però tendre alhora que fe distintiu el personatge d'En busca del arca perdida.


Un altre bon exemple seria el de American psycho de la Mary Harron. La Harron volia al Christian Bale, però la productora va imposar Leonardo DiCaprio i amb ell a l'Oliver Stone per dirigir-la. La Mary Harron i el Bale es van separar del projecte, però les protestes de grups activistes feministes (i la por a les repercussions en la imatge de DiCaprio) junt amb la incomoditat que l'actor sentia per algunes escenes del guió van fer que aquest abandonés el projecte i que Stone el seguís, deixant camp obert per la parella Harron-Bale que van reprendre el projecte i enfocar-lo tal com ja tenien previst.


I encara un altre recast que ens crida l'atenció. Recordeu el capità Willard d'Apocalypse Now? Doncs inicialment havia de ser Harvey Keitel el que l'interpretés. De fet va començar fins i tot el rodatge, però Coppola va creure que no donava el perfil. Keitel va abandonar un dels rodatges més complicats de la història del cinema i un paper que havien prèviament rebutjat gent com el Robert Redford, el Jack Nicholson, l'Al Pacino o l'Steve McQueen. Us imagineu un duel interpretatiu Nicholson VS Brando?


I qui es podria imaginar avui en dia al Dirty Harry de l'Eastwood sense l'Eastwood? Doncs els productors ho tenien molt clar, tant que van fins i tot fer un pòster amb l'actor que ja estava decidit que faria el paper.
El Frank Sinatra!!! Una ferida a la mà el va impedir continuar amb el rodatge, però ja veieu que la cosa anava avançada.

I podríem seguir: Alec Baldwin en el paper de Vincent Mancini, l'hereu dels Corleone a Godfather III, el Jim Carrey com a Jack Sparrow, el Corey Haim per Marty McFly (abans que l'Eric Stoltz fins i tot), etc.
Com haurien estat aquestes pel·lícules al final? Haguessin tingut tant d'èxit?