El soroll a la sala de cinema

S'atenuen les llums de la sala i en quan els títols de crèdit es dibuixen silenciosament a la pantalla totes les converses s'extingeixen suaument. La sala queda no només a les fosques sinó sumida en un silenci sepulcral que transporta la teva ment cap a un altre món, cap a una altra vida, lluny de problemes, responsabilitats i dificultats. A la foscor de la sala no som ningú, som un negatiu a punt de ser impressionat. No som ningú, però estem a punt de ser algú, el protagonista d'una aventura selvàtica, l'espia més refinat, l'enamorat més fogós.

Però la màgia s'esvaeix immediatament en el moment precís en que algun espectador veí, afamat, comença a menjar crispetes amb la boca ben oberta, mastegant-les com si hi hagués algun afer no resolt entre ells, torturant-les, recreant-s'hi. O són crispetes, o son bosses M&M's (dissenyades per enginyers de la NASA capaços de fabricar uns embolcalls que porten el Dolby Surround incorporat), o caramels no suficientment grans i aspres com per ennuegar-s'hi. El cas és fotre soroll.

Jo, ho tinc comprovat, si no dic res, si ho deixo estar i intento fer veure que no em molesta, m'esguerro jo mateix la pel·lícula. Intento visualitzar com dir-li, com reaccionarà, que si em fotrà una hòstia, que si la tindrem, etc. I així va passant la pel·lícula i em desconcentra. Així que ja he decidit des de fa temps de dir-ho. De manera educada, però dir-ho. Segueix havent-hi gent que quan li demanes, si us plau, que vigili amb les llaminadures, encara s'ofèn. Però la gran majoria demana perdó i es comporta.

Com podem resoldre el problema dels molestos sorolls d'alguns espectadors que ens arruïnen el passi d'una peli? Sabem que la venda de crispetes i altres llaminadures formen part dels cada cop més minsos beneficis que les sales de cinema obtenen. Per tant, és possible que impedir-ne la venda condemni a algunes sales a l'extinció. Sembla que per aquí no pot anar la solució.

I si hi hagués una divisió per a "menjadors" i "no menjadors"? Com si fossin àrees de fumadors, podríem estar separats per alguna mampara o alguna cosa que ens protegís dels seus decibels. Hmmm... potser la infraestructura necessària és excessiva.

És clar, també podríem demanar als proveïdors de llaminadures que pels cinemes només servissin productes silenciosos. N'hi han? Jo crec que sí. I si només es poguessin comprar "nubes", regalèssies i coses així? Bé, si més no que emboliquin amb papers i plàstics menys sorollosos. No em puc creure que la ciència i la tecnologia hagi enviat un ésser humà a la lluna i no podem fabricar embalatges silenciosos.

Ei, ja ho tinc!; i si venim tots de casa dinats, berenats i sopats? Llavors potser no ens caldria comprar totes les llaminadures, no?

Bé, no ho sé, no tinc cap solució, la veritat. Però deixeu-me que us digui que si a algun cinema de la meva ciutat se li acudeix posar la norma de que està prohibit consumir qualsevol tipus de llaminadura, crispeta o menjar divers (tal com fa la Filmoteca de Catalunya a Barcelona o la cadena Alamo Drafthouse als USA) tindria en mi a un fidel espectador que de bona gana pagaria un extra en el preu de l'entrada per tenir garantit el gaudi de la pel·lícula. Prenguin nota.