The Boys (2019) - Eric Kripke (creador)

Cap comentari

Què passaria si en el món hi hagués superherois? No, de debò; què passaria? Que no, que no, oblideu-vos de l'univers Marvel o DC, amb superherois que creuen que tenen una responsabilitat i posen els seus superpoders al servei de la humanitat. Això, desenganyem-nos, no passaria. El que passaria més aviat s'assemblaria al que explica The Boys, l'adaptació en sèrie de TV del còmic del Garth Ennis i el Darick Robertson.

I el que passaria és que, primer de tot, algú voldria traure'n benefici econòmic, així que els superherois no actuarien per compta pròpia sinó per a empreses, corporacions multimilionàries que els contractarien i els gestionarien, controlant les missions en les que s'enrolen, però també el seu màrqueting o les seves finances.


I el segon que passaria seria que aquests superherois serien el pitjor imaginable en un ésser humà, se'ls hi pujarien els fums al cap i abusarien del seu poder, es convertirien en addictes a les drogues, al sexe i als excessos, poderosos i superiors com es sentirien.

Doncs això, exactament és el que explica aquesta fascinant The Boys. Però el grup de superherois més famós del món, els Seven, propietat de la companyia Vought, té un problema. Un grup de rebels (que s'autoanomenen The Boys), mortals desarrapats, s'ha proposat desemmascarar aquesta colla de fatxendes matons enfundats en vestits llampants i excessivament cenyits. El problema és que aquests rebels són una colla de fracassats, de pinxos de segona excessivament obsessionats amb la venjança. Tot i així, la guerra està servida, sobretot quan descobreixen un element decisiu que pot decantar la balança: el Compound V.


I el que resulta interessant d'aquesta sèrie és aquesta visió molt més realista, menys idealista comparada amb els seus parents Marvel o DC, que s'intueix molt més plausible i —si se'ns permet— realista. Assistir als engranatges d'una mega-corporació i com gestiona els seus productes (els superherois) per traure'n rèdit econòmic o polític és fascinant i molt llaminer de veure.

Certament, l'adaptació del còmic presenta diferències importants. Per exemple:

- Al còmic, els superherois són molt més depravats, són completament amorals.
- A la sèrie es fa més èmfasi en el factor capitalista i empresarial, mentre que als còmics l'atenció es centra, inicialment, en aquella amoralitat.
- L'adaptació a sèrie ha fet èmfasi en afegir protagonisme a personatges femenins (en alguns casos, com el cas de la Madelyn Stillwell interpretat per l'Elisabeth Shue, es tracta d'un canvi de sexe de la versió en paper).
- En el còmic hi ha altres grups de superherois, com els Payback, però també els Teenage Kix o els Young Americans, que funcionen com la pedrera del gran grup professional que són els Seven.
- Als còmics, els The Boys ja coneixen el Compound V, i l'usen en ells mateixos per poder combatre amb els superherois.
- La major diferència, però, és el rebaix del to fosc i extremadament amoral i salvatge del còmic, molt en particular al respecte del llenguatge i del sexe.


En tot cas, per bé que els creadors de la sèrie han volgut introduir-hi canvis, cal recordar que ja s'han aprovat noves temporades i que, per tant, és molt possible que s'hagin volgut guardar alguns asos a la màniga per poder anar allargant-la i recorrent l'arc argumental sencer dels còmics.

La sèrie és divertida, atrevida, amb un càsting encertadíssim (l'Antony Starr és la MILLOR elecció de càsting que hem vist en televisió en molts anys) i enganxa de mala manera (a pesar d'alguns arcs argumentals molt tòpics i que ja hem vist diversos cops en diferents formats) amb tan sols 8 capítols que són una delícia i que prometen encetar una gran sèrie a poc que la cura amb la que s'ha escrit aquesta primera temporada tingui continuïtat. No us la perdeu.



Cap comentari :