Euphoria (2019) - Sam Levinson (creador)

Déu-n'hi-do, la polseguera que ha aixecat aquesta sèrie sobre una colla d'adolescents que trepitgen els marges de l'esvoranc al que s'aboquen, parcialment inconscients, parcialment amb vocació de tastar el perill i comprovar quins són els seus límits. HBO ha apostat per una història adolescent incòmode, a les antípodes de la majoria d'altres productes amb protagonistes d'aquestes edats. I ho ha fet posant totes les fitxes sobre una direcció atrevida i hipermoderna, un grapat d'actors i d'actrius joveníssims i força desconeguts, i una agosarada història d'amistat i xoc hormonal.

S'ha parlat molt de la visió dels adolescents en aquesta Euphoria, com pretenent que s'atreveix a mostrar com són de debò, els adolescents nord-americans (o qualsevol adolescent, ja posats, que cal recordar que la sèrie és un remake de la seva versió israelita) d'avui en dia. Personalment, m'és absolutament igual si aquest relat és més o menys verídic, si és honest o si, per contra, és una simple recreació de la construcció de l'imaginari adolescent que els veritables consumidors de sèries (demogràfics a partir dels 30) volen veure en imatges. Perquè cal recordar que estem en els temps del constructe audiovisual (un dels millors exemples l'hem tingut aquest any amb el biopic del Freddy Mercury, on el que s'hi explica és tot allò que el públic diana està disposat a saber del mite, desterrant qualsevol tipus d'aresta).


I m'és igual perquè el relat és bo, està ben travat, magníficament filmat i les històries d'aquestes ànimes perdudes (majorment femenines) en els marasmes del coming-of-age se t'arrapen poc a poc a la retina. Però també perquè si la protagonista, la Zendaya (antiga nena Disney) està fantàstica i aguanta molt bé una atenció de la càmera que sovint és molt opressiva, les seves partenaires dibuixen uns personatges absolutament fascinants i plens de racons foscos que van sortint a la llum de manera molt íntima però, alhora, abrupta i volcànica. Menció especial per a la Hunter Schafer, sense experiència prèvia en l'actuació però que fa corpori un dels personatges més tremends i estimables de la televisió d'aquests darrers anys.

Narrada en un crescendo imparable que desemboca en un capítol final de traca i mocador, Euphoria no deixa de requerir un visionat difícil i exigent, però tan inevitable i seductor com una segona ratlla de coca, una segona engolida de Fentanil o una altra sessió de sexe dur amb desconeguts.