American Crime Story: The Assassination of Gianni Versace (2017) - Scott Alexander, Larry Karaszewski, Tom Rob Smith

Cap comentari
Antena 3 i Netflix han estat les encarregades de portar-nos la segona (i esperada) temporada de l'antologia American Crime Story, que en aquest cas es centra en el mediàtic assassinat de Gianni Versace l'any 1997.

Després de la primera temporada, que es va centrar en el cas d' O. J. Simpson, estava previst que aquesta segona temporada tingués com a temàtica principal la catàstrofe de l'huracà Katrina però a mitjans del 2017 ja es va anunciar que s'avançava el cas de l'assassinat de Gianni Versace deixant el Katrina per a més endavant.

Poc després d'aquest anunci també es va revelar que Penélope Cruz seria Donatella Versace i Ricky Martin interpretaria a la parella del dissenyador, Antonio D'Amico: començant així el hype de la la sèrie, que es va completar amb el llançament de les imatges promocionals, especialment cridaneres i una certa polèmica per la font de la història, un llibre de dubtosa veracitat.

I és que encara que la sèrie no està malament, peca una mica de sobrevenuda. Tant pel títol com per les promocions, abans de veure la sèrie, una es pensa que estarà centrada en Versace i la seva vida quan en realitat el protagonista absolut és l'assassí Andrew Cunanan.


Basada en un polèmic llibre 

La sèrie està basada en el llibre: Vulgar Favors: Andrew Cunanan, Gianni Versace, and the Largest Failed Manhunt in U.S. History, escrita per Maureen Orth i que fou criticat per basar-se en rumors i asseverar determinats fets que no s'han pogut comprovar. La família Versace va fer un comunicat de premsa en el qual declarava que la sèrie era més ficció que una altra cosa i que no tenia res a veure amb el que ha passat en realitat.

El ritme, el principal problema 

Els capítols (exceptuant-ne el primer) avancen lentament, fins i tot amb 9 episodis (un menys dels previstos originalment), a la sèrie li costa trobar ritme i de vegades es perd en les subtrames, massa estirades per al meu gust.

L'estructura, el millor

L'estructura no lineal comença per l'assassinat del dissenyador en l'episodi primer i fa retrocedir i avançar la història per plantejar paral·lelismes i simetries entre assassí i víctima, més aconseguits a mesura que s'acosta el final de la sèrie. Els últims episodis són els més cuidats i els més interessants a nivell de narrativa i gràcies a ells ens tornem a enganxar a la història després d'una part central menys aconseguida.

Les interpretacions

L'autèntica estrella és Darren Criss, un actor de musicals que ja havíem vist en Glee i que interpreta un personatge en ocasions molt extrem. Personalment crec que era molt fàcil resultar ridícul i que en cap ocasió perd el control de l'actuació, afortunadament per a nosaltres ja que és ell solet el que carrega la sèrie sobre les seves esquenes.


Penelope Cruz està bé, encara que se li ha criticat molt el seu pretès accent italià que no aconsegueix imitar i que contrasta molt amb el de l'Edgar Ramírez que està increïble en el paper de Gianni Versace. Ells dos, tot i que comparteixen moltes escenes, tenen poca química i només en determinades ocasions, com en l'escena de la fotografia superior, es donen moments memorables.

El subtext

Poc "sub", en aquest cas. La visió crítica marca de la casa de Ryan Murphy (que segueix sent productor executiu), està present com en gairebé totes les sèries que toca i aquí la podem veure en la
crítica a la discriminació de la comunitat gai tant per la policia com per la societat en general, crítica que aporta un angle molt interessant que converteix aquesta sèrie en alguna cosa més que un fulletó morbós sobre l'assassinat d'una de les icones més mediàtiques de la moda.

Cap comentari :