Elle (2016) - Paul Verhoeven

És una pel·lícula feminista? És Michèle una sociòpata? És aquesta pel·lícula una comèdia?
Totes aquestes preguntes han estat afirmades per diferents mitjans alhora de parlar de la controvertida pel·lícula de Verhoeven i, de moment, tot i que el seu

El que ja us puc dir ara és que Elle no és una pel·lícula feminista, per molt que algú li hagi dit a Verhoeven. La història, basada en un llibre de Phillipe Djian explica les experiències d'una dona que ha assolit un gran éxit professional i a la que li passen una sèrie d'esdeveniments que intentaran desmoronar-la. La manera com Michèle (tremendísima, enorme, perfecta Isabelle Huppert) reacciona i s'enfronta als fets és el tema central del film.


Isabelle Huppert interpreta a aquesta dona exitosa de cinquanta-i-tants, mare d'un fill que fluctúa entre la innocència i l'estupidesa; amiga (entre cometes) de la seva socia, cap d'un equip de programadors de videojocs que intenten humiliar-la i sovint la qüestionen-, ex-dona d'un escriptor amb l'autoestima baixa i la mà llarga i amant d'un home infidel, insensible i bastant desagradable.

Ella és el centre de totes les històries i la que dóna solució als problemes dels demés, per molt pertorbadors que aquests siguin. Ella sobresurt de totes les situacions perquè sembla conèixer el secret de sobreviure a qualsevol adversitat, sigui una violació, una insubordinació o tenir un pare que és un famós assassí en sèrie. Ella pot amb tot perquè el seu secret és prendre-s'ho tot sense sentir-ho massa intensament.


Verhoeven és un provocador, li encanta estar al mig de la controversia i ara ja feia temps que no en protagonitzava cap a nivell internacional. Per aquest motiu imaginem que ha volgut portar un tema com el de la violació al límit de la versemblança. Si aquesta pel·lícula fos nordamericana, el personatge de Michèle l'interpretaria una actriu jove (Jennifer Lawrence, probablement) i ens dibuixarien un personatge revestit d'heroisme, patiment i drama (que no seria forasenyat). Verhoeven, en canvi, defineix un personatge madur, fred i concentrat en sobreviure a tot com si fos la cosa més normal i senzilla del món. Que no us enganyi la fotografía d'aquí sobre, Michèle es planteja la venjança durant 3 segons. És Michèle una sociòpata? Potser (algún psicòleg ens podria ajudar a matissar, aquí).

Michèle és Elle, en majúscules: la dona, la mare, l'amiga, l'amant, la filla, la veïna que tot ho pot. Les seves relacions són dolentes amb gairebé tothom  però aconsegueix sortir endavant amb tot. És una pel·lícula força indescriptible perquè tot i que pel que s'ha explicat podriem deduir que Michèle és una super-heroina, la seva actitut està molt allunyada de qualsevol épica.


Aquesta pel·lícula ens parla sobre violència, sobre les relacions, sobre moral i empatia, o la manca d'aquesta. És una pel·lícula que s'aguanta pel carisma de la seva actriu principal, que mereix tots els premis que li puguin donar, ja que està magnífica.

Si ja l'heu vista, us recomano la crítica excel·lent de Christian Campos, tot i que no comparteixo totes les seves observacions però si moltes d'elles.

Per últim he de dir que m'ha sorprés moltíssim veure crítiques que utilitzen adjectius com "hil·larant", "còmica" o "divertida" per descriure el film de Verhoeven. No se m'acut res més allunyat de la comèdia que aquesta pel·lícula.