Channel zero - Candle Cove (2016) - Nick Antosca (creador)

Cap comentari

Molt suggerent aquesta primera entrega auto-conclusiva de la sèrie de recent creació, Channel Zero, del canal SyFy amb el que pretén, a cop de temporades curtes de sis capítols, posar en imatges històries de terror i fantasia de creadors contemporanis sorgits del gènere anomenat creepypasta (creacions generades a Internet i que s'han difós de manera popular). La primera temporada, anomenada Candle Cove, adapta un còmic de Kris Straub en el que es narren els estranys i terrorífics successos que, després de 20 anys, tornen a succeir al poble del protagonista. Aquest, és en Mike Painter (el Paul Schneider de Parks and Recreation), un psicòleg infantil que va perdre al seu germà bessó en un incident en el que van morir assassinats diversos nens de la contrada. Mai es va trobar al culpable, però el Mike sembla tenir-ne la clau, en sospitar que un programa de televisió per a infants hi va tenir alguna cosa a veure.


La sèrie, doncs, beu d'alguns dels artefactes clàssics del terror de gènere: poblet marcat per una tragèdia que es veu sacsejat de nou amb el retorn d'un dels protagonistes, nens pertorbadors, xèrifs de gallet lleuger, torba amb ganes de fer pagar els plats a algú, velles passions, records i terrors que prenen forma de nou, amagats com havien romàs en el subconscient de tothom. Però ho completa amb aquella imagineria tan contemporània i popular (que no desvetllarem aquí per garantir l'experiència del visionat) de les llegendes urbanes i/o rurals, del subconscient col·lectiu.

Al guió, també cal dir-ho, li sembla mancar una volta de rosca en alguns trams, una mica més d'agilitat i un punt de sentit comú narratiu en altres, però sembla capaç de muntar una història auto-conclusiva molt suggerent amb la barreja de diversos elements aparentment inconnexes.


Molt recomanable per als fans del terror més de gènere (que no tenen en la ficció televisiva massa alegries), Channel Zero - Candle Cove (que ja ha estat renovada amb dues temporades més, de les dues de les que ja partia) ha estat una grata sorpresa d'aquest darrer terç del 2016, procurant a la petita pantalla d'un bon grapat de conceptes ben interessants al voltant de la mal·leabilitat dels infants i la influència de la televisió en ells.