High Maintenance (2012, 2016) - Ben Sinclair i Katja Blichfeld (creadors)

Magnètica i fascinant sèrie (primer websèrie, 19 episodis d'entre 5 i 15 minuts, i després sèrie per a HBO, amb una temporada de 6 capítols de 30 minuts) que fa servir la figura d'un repartidor de marihuana a domicili per atansar-nos un calidoscopi meravellós de la fauna novaiorquesa contemporània. El protagonista ('the guy', que no té nom), de fet, no és pas el protagonista. Ell tan sols n'és el fil conductor, el que ens obre les portes a les petites píndoles vitals, als minsos slices of life de la vida a Nova York.


Darrera les parets de Manhattan i Brooklyn coneixem a una parella d'insuportables pedants criticons, a un jove que no surt de casa i que només té contacte amb l'exterior a través dels diferents repartidors (de menjar, de maria, d'artefactes que ha comprat en línia), a un paio obsessionat amb el seu cos i les teràpies alternatives, a una parella que es muda a les afores i perden contacte amb els seus amics. Però també a aprofitats de la vida, mascles alfa carn de gimnàs, apocalíptics que temen la fi del món, hostes d'Airbnb, escriptors bloquejats i un bon tou de personatges aparentment petits i poc rellevants que ens són presentats de manera molt curosa, succinta i encertada (sobretot tenint en compte el limitat metratge dels capítols, en particular durant les dues primeres temporades, rodades en format de websèrie).

Amb la càmera a l'espatlla, Sinclair i Blichfield teixeixen una formosa teranyina social d'una urbs, Nova York, que queda desmitificada a cada episodi que es visiona. Nova York, sembla dir High Maintenance, està habitada per individus majorment amargats, insatisfets i que converteixen problemes nimis en els centres de la seva vida i de la seva frustració. Tan sols 'the guy' i la maria que els hi porta semblen ser l'antídot per a les seves vides vulgars i buides.


I si en les dues primeres temporades filmades, majoritàriament, amb diners propis, el Sinclair i la Blichfield concentraven el focus de cada capítol curt en un sol habitant de la gran urbs, en la versió llarga ara ja produïda per HBO aprofiten els 30 minuts de metratge per encabir-hi més d'una història, sempre jugant amb les coincidències i paral·lelismes.

Deliciosa, addictiva i extremadament moderna, el seu visionat és com una injecció de frescor en un panorama, el de les comèdies agredolces contemporànies, en el que la pretensiositat acaba sovint fagocitant la narrativa i els personatges.