BSO de "Conan, el Bárbaro" de Basil Poledouris

Se m'acudeixen pocs exemples més clars d'una banda sonora que s'arrapa a la memòria fílmica com aquesta del Poledouris per la primera de les aventures conanites. Perquè el compositor beu musicalment de la font que avui en dia ens sona més ancestral i pretèrita: les arrels medievals germàniques. Així, com si d'un nou Carmina Burana es tractés, la música s'omple de percussions tremendes, retrunys metàl·lics i cors ominosos que desencadenen peces èpiques com el "Riddle of steel/Riders of doom", però també sonoritats més majestuoses com el "Column of sadness" o "The search".


De tant en tant (a "Atlantean Sword", per exemple), per entre les esquerdes provocades per l'atordiment sonor, s'escolen fulgors de màgia, talls de les espases on s'hi guarda la vida i la mort, clarors de fogates i encanteris, tal és el món del cimmeri que ha d'esdevenir rei aquiloni. El narrador ja ens avisa que el trajecte està farcit d'aventures:
"Between the time when the oceans drank Atlantis, and the rise of the sons of Aryas, there was an age undreamed of.


Entre el terrabastall i l'ambientació, s'obren pas algunes melodies ben belles, que semblen arrabassar el protagonisme durant un instant, per perdre's de nou en el fragor de la batalla o en cerimoniositat dels passatges místics (com a la preciosa barreja medieval però alhora moderníssima de "Theology/Civilization" o a l'inevitable "Love theme" que qualsevol pel·lícula dels 80 havia de tenir, aquí amb un oboè que avança la tendresa de les cordes i de la passió).

Poledouris sap trobar un lloable equilibri entre èpica i expressivitat melòdica, i alterna ambdós extrems amb magisteri. Si escoltar una banda sonora és tornar a veure la pel·lícula, aquesta n'és l'exemple perfecte i rodó, de tan àmplia i punyent com és la seva partitura, tan reveladora com el misteri de l'acer.

Per Crom! Escolteu-la ara mateix! En nom de l'acer