El infiltrado (The night manager, 2016) - Susanne Bier

Enguany s'ha estrenat El infiltrado, una mini-sèrie feta amb molta cura (i també molts diners) que demostra que l'espionatge com a gènere pot donar un gran resultat en format seriat. La sèrie s'ha venut a 180 països a tot el món i ha recaptat una bona quantitat de crítiques favorables arreu. 

El text ha estat adaptat per al format televisiu pel mateix Le Carré i en David Farr (guionista de la pel·lícula Hanna) i cal dir que han fet una feina extremadament fina, ja que en el format de sis capítols s'adapta a la història d'una manera magistral. Una història suficientment complexa com per omplir sis capítols però que s'hagués vist mutilada i simplificada en format cinema, primant probablement l'espectacle per sobre de la narrativa, que és el que va passar a l'últim episodi de la saga Bond, per exemple. 

Sense fer spoilers us puc comentar que no hi ha cap element que desentoni en aquesta sèrie: els actors (Tom Hiddleston, Hugh Laurie i Olivia Colman) construeixen uns personatges extrems però rics amb matisos i molt ben interpretats; Els dos protagonistes Laurie i Hiddleston s'entenen a la perfecció i creen uns personatges que són capaços de comunicar tensió, dubtes i desconfiança amb només una mirada. Olivia Colman aporta intensitat i emoció a Angela Burr, cap d'intel·ligència del govern britànic que haurà de lluitar per intentar donar caça al "pitjor home del planeta".

La resta de personatges està a l'alçada d'una gran producció, l'elenc que rodeja el malvat Roper està perfecte en tot moment, tot i que hi ha hagut crítics que han destacat els actors espanyols Antonio de la Torre i Marta Torné com els pitjors de tot el casting, el cert és que de la Torre es veu una mica encarcarat però tampoc en fa una interpretació horrorosa. 

També cal afegir que és aquesta una mini-sèrie que aposta per la diversitat com a valor, incloent no només personatges de diferents ètnies i orígens (aspecte que aporta versemblança) si no que també va convertir el cap d'intel·ligència que en el llibre era un personatge masculí en una embarassadíssima cap que interpreta Olivia Colman. 

Només afegir que és especialment destacable la planificació de les seqüències i escenes: absolutament minuciós el treball de Susanne Bier que combina a la perfecció grans moviments de càmera per situar l'escena i l'espectador, grans panoràmiques i vistes aèries amb escenes-seqüència que recorren interiors, plans més curts i primeríssims primers plans de mirades i detalls que ens acosten a la rica psicologia de la majoria dels personatges que travessen moments de gran intensitat emocional. 

En definitiva, és una molt bona sèrie que tracta el text amb cura i respecte i que recomanem moltíssim sobre tot si s'és fan del gènere, en la seva versió més clàssica.