Transparent (2014) - Jill Soloway (creadora)

Cap comentari
Transparent no va de transgènere. Ni de transparència. Transparent -en un magnífic joc de paraules a tres bandes que inclou les dues accepcions anteriors- va de "parent", és a dir, de ser pare/mare.

És veritat que el detonant és un pare de família (fascinant i captivador Jeffrey Tambor) decidint-se a "sortir de l'armari" i fer saber a tothom que, a partir d'ara, és una dona. Que ell sempre se n'ha sentit, de dona. I que no és que ara es disfressi ("he anat disfressat tota la meva vida, fins ara"). I és veritat que aquesta "transparècnia" articula la primera temporada d'aquesta sèrie.

Però, més enllà de tot això, el que Transparent explica és allò que té a veure amb la identitat dels qui exerceixen de pares, dels fills d'aquests i, en definitiva, de les relacions paternofilials. Amb un to agredolç de comèdia indie (à la Girls, à la Louie, à la qualsevol-peli-que-es-presenta-a-Sundance), la Jill Soloway s'empesca la gran sorpresa televisiva de la temporada. I ho fa en un canal nou, Amazon, a través de la productora de la pròpia cadena, Amazon Studios, tot replicant un format que ve a completar la triada que aquest canal s'ha empescat aquest any per arrabassar-li alguns abonats a Netflix: Mozart in the jungle, Alpha House i aquesta mateixa Transparent. Les tres porten la comèdia a terrenys diferents, n'eliminen els gags i els substitueixen per aquella mena de riure sorneguer del que se'n riu des del cap i no des de les entranyes.


Amb una producció que ha "discriminat positivament" a qualsevol candidat que formés part del col·lectiu transgènere (més de 80 dels membres de l'staff de producció, incloent-hi guionistes i assessors, en són), Transparent és capaç, amb deu capítols de mitja hora, de parlar d'identitat, tant de la veritable com de la que hom veu quan ens mira. Hi ho fa amb amabilitat i comprensió.

Si bé, tal vegada, li demanaríem una mica més d'atreviment de cara a properes temporades, una mica més de gosadia dramàtica, aquesta primera temporada es pot devorar en un parell de dies i, se'ns dubte, un es queda amb ganes de més. Amb ganes de saber com aquesta disfuncional família acabarà encaixant un canvi dràstic en la relació paterno-filial i com, a la mateixa vegada, tots ells intentaran trobar l'equilibri.


Cap comentari :