Mozart in the jungle (2014) - Amazon Studios (creadors)

Cap comentari

Ha estat, el 2014, un gran any per Amazon Studios, en el que ha apostat fort per la producció pròpia per poder competir en el mercat de la ficció televisiva. Molt en particular, els d'Amazon Studios han entregat en molt poc temps tres sèries de comèdia de tan sols 20 minuts de durada que conviden, totes tres, al  binge watching més intens i concentrat. Parlem d'Alpha House, de la multipremiada Transparent i d'aquesta Mozart in the jungle.

Aquesta darrera és una comèdia amable sobre el món de les orquestres simfòniques, una mena de Smash sense els números musicals, que posa en marxa una trama al voltant de la renovació a la que s'aboca la Filarmònica de Nova York, despatxant al seu director insignia, Thomas Pembridge (Malcolm McDowell) -representant inequívoc del classicisme, de l'immovilisme-, per substituir-lo pel jove, esbojarrat, estrambòtic i mediàtic Rodrigo De Souza (Gael García Bernal). De l'interessant i poc habitual món que existeix darrera les cortines (recaptació de fons, assistents devotes, divos i dives, sindicats que defensen els drets dels músics, enveges, etc.) es passa a la història personal de la Hailey Rutledge (Lola Kirke), una jove oboe que busca l'oportunitat de la seva vida d'entrar a la orquestra i que ens servirà de mirada innocent i verge davant d'aquest món desconegut.


Rodada (com les altres dues) amb grans mitjans, desenvolupada per Roman Coppola, Jason Schwartzman i Alex Timbers i dirigida pel Paul Weitz (director d'American Pie o About a boy), esgrimint un bon repartiment (Safron Burrows, Bernadette Peters) i una certa cura pels detalls, Mozart in the jungle et manté el somrís a la cara, doncs la seva amabilitat és tendra i entra bé. Al igual que ens passa amb Alpha House o amb Transparent, quan es comença a veure aquesta sèrie un no sap quan parar. Ja sigui per aquesta amabilitat, ja sigui per quan curts es fan els episodis o perquè els personatges es fan entranyables, aquesta sèrie es veu en un no res i, quan te n'adones, ja hi estàs enganxat i esperes la segona temporada amb ganes, molt en particular gràcies al desenvolupament d'un lleuger crescendo cap al final de la temporada que li afegeix interès al desenvolupament coral dels personatges.


Cap comentari :