Popular (2012) - Régis Roinsard

Agafa Rocky o, millor, Karate Kid, i canvia la competició de boxa o karate per... competicions de mecanografia. Doncs sí, aquesta és la fórmula de Populaire, per estranya que pugui semblar.

La Rose Pamphyle (Déborah François) somia en escapar del seu poble i del seu pare i fer-se secretària per veure món i conèixer molta gent. No té cap experiència, però molta voluntat. Ah, i és molt més guapa que totes les seves competidores a l'entrevista de feina que li fa el Louis Échard (Romain Duris), un notari de nas aixecat amb l'obsessió de ser el número u en alguna cosa. Veient que la Rose no té cap futur com a secretària i obsessionat amb el domini dels altres, el Louis decideix convertir-la en la guanyadora de la competició que guardona a la mecanògrafa més ràpida.
I és aquí on l'estructura de les pel·lícules de competició com les abans esmentades, pren cos. Una primera part de la pel·lícula senta les bases de la relació (s'estimen?, no s'estimen?). Una segona part mostra l'entrenament dur i implacable al que és sotmesa la Rose. I la tercera encara la competició, amb les seves diferents rondes, les trampes de guió per donar-hi més emoció, etc.

Ara, si voleu que us digui la veritat, el còctel funciona prou bé. Essent com és, en la seva essència, una comèdia romàntica, té el suficient encant com per tirar endavant. I la part de la competició (al menys la primera, la nacional) és engrescadora i la pel·lícula no es pren a si mateixa massa seriosament, la qual cosa juga al seu favor.

Entretinguda, divertida, emocionant fins i tot a estones, Populaire amaga, però, un missatge extremadament masclista i patriarcal. No desvetllarem res aquí, preferim que ho feu vosaltres, però no perdeu de vista el paral·lelisme entre la Rose i les màquines d'escriure que fa servir.

Lamentablement, a més, algunes escenes estan francament mal resoltes (com el dinar familiar a casa dels Échard) on la direcció sembla rodar-la de manera tímida, sense atrevir-se a jugar les cartes amb la ferocitat d'una comèdia d'equívocs ni amb la passió d'una comèdia romàntica.


En definitiva, però, una comèdia francesa recomanable amb més encerts que errors, extremadament ben ambientada, i que es pot gaudir força sobretot si un vol assistir a un còctel tan heterogeni com aquest.