Els FX de Game of Thrones

Ha estat, indubtablement, la sèrie revelació de l'any. Personalment, ja ho sabeu, no em va semblar gran cosa fins que els guions es van centrar en dues línies argumentals úniques (en els darrers tres capítols), i no en sis o set alhora (com durant els primers episodis, en els quals es feia fins i tot difícil de seguir la història degut a la complexitat de les connexions entre els múltiples personatges de diferents famílies), però és indubtable que l'esforç de producció ha estat altíssim. Tan és així que la segona temporada no podrà emetre's fins al març del 2012.


Una molt bona prova de l'esforç visual fet per recrear ja sigui King's Landing, Winterfell o qualsevol de les altres fantàstiques localitzacions és aquest vídeo on es poden veure, enllaçades, les escenes gravades "reals" i els afegitons digitals. Un veritable gaudi per als sentits, només recomanable per a aquells que ja hagin vist la primera temporada sencera (conté spoilers!) i que m'arriba gràcies al fantàstic Tumblr de Ladymosca.

Tothom té dret a vacances, no?

Molta gent comença avui les vacances. Per a tots ells i elles va dedicada aquesta foto. Passeu un gran estiu, estigueu a prop de la gent que us estima i veieu molt de cinema!

Mare meva! El "Dulce Wesley" s'ha convertit en el Cuní!

Trivial: Quina cançó sona? #1

El cinema ens ha deixat imatges inesborrables. Però moltes d'elles no s'oblidaran mai gràcies a la música que hi sonava de fons. Algunes d'elles -de les músiques, vull dir- s'han fet famoses només per això, altres ja ho eren. Però totes elles van ajudar a conformar el nostre imaginari cinematogràfic col·lectiu. Aquí en ve la prova. Sabries dir-nos (en els comentaris) quin tema sonava en aquestes escenes i qui el cantava?

Bruce Willis, el mite

Potser ara no ho sembli, però en el seu moment, just quan feia la sèrie Moonlightning (Luz de luna) a la tele i estrenava Blind Date (Cita a ciegas) al cinema, el Bruce Willis era un dels homes més desitjats, amb aquest posat trepa, canalla i gamberro, però amb un toc adorable i la permanent sensació de que necessitaria algú que el consolés.
Just després, la seva carrera cinematogràfica esclatà amb la nissaga de les Die Hard (Jungla de cristal) i potser va envellir un pèl massa ràpid, però ningú no oblidarà l'entranyable David Addison, portant-li sempre la contrària a la Cybill Shepherd i intentant que el Mark Harmon no se l'endugués.

Llibres dels que no calen adaptacions cinematgràfiques

Ja ho deia el Robert Altman a The Player, que els guionistes de Hollywood en l'actualitat són els productors. Són ells els que decideixen quan una idea és prou bona per portar-la a la pantalla. I escassos com van de talent i de ganes de ser creatius aquesta gent, adaptar novel·les exitoses és un dels seus filons més aprofitats, alguns amb resultats francament lamentables.

Se m'ha acudit, així, de cop i volta, que caldria fer una llista exhaustiva de novel·les que, de cap de les maneres, volem veure adaptades en pel·lícula.

Apa doncs, dieu-hi la vostra als comentaris: Quins llibres no voldríeu veure mai adaptades al cinema?

Compte! Que ve el John Wayne!

Trivia: Solució als noms de personatges mítics (estranys) #3

Uiuiui... que estem fluixeeeets... Igual és per l'estiu, les calors i tal, però no hem aconseguit treure tots els noms enigmàtics, aquest cop!
Bé, cal reconèixer que, precisament pel plantejament (noms de personatges una mica estranys) la dificultat pujava. En qualsevol cas, aquí teniu les respostes i les seves respectives fotos per tal de que, ara sí, les gravem a foc en les nostres ments cinematogràfiques.

El nou Spiderman és... un nerd!

Ja tenim les primeres imatges del reboot que Hollywood ha decidit fer-li a una franquícia que anava de capa caiguda. Els Spiderman del Sam Raimi no van ser res de l'altre món així que vagi vostè a saber què en sortirà d'un reboot amb uns fonaments tan pobres.



En qualsevol cas, ja tenim aquí les primeres fotos del nou protagonista, l'Andrew Garfield (de Social Network) que s'encarregarà d'agafar el testimoni del ja granadet Tobey Maguire. La veritat és que, si el Photoshop no ens enganya, el vestit li queda més que bé, ajustadet i tal. Molt probablement es tracti d'una elecció ben conscient, intentant acostar la nissaga de l'home-aranya al públic femení, tal com el reboot de Batman va aconseguir. Aquesta teoria es veu reforçada per l'elecció de Marc Webb com a director. En Webb va fer tremolar la taquilla nord-americana (que no la internacional) amb 500 Days of Summer, una comèdia suposadament independent (ni de conya!) amb Joseph Gorden-Lewitt i Zooey Deschannel.

Per cert... el vestit no li brilla un pèl massa?

Trival - Nom de personatges mítics (estranys) del cinema #3

Ja feia molt de temps que teníem ganes de treure un nou trivial de noms de personatges. Però aquest cop, el trivial és temàtic. Ja no són noms normals i corrents, sinó nom estranys, impossibles, rebuscats, malsonants.
A veure quants personatges ets capaç d'identificar. Ja saps: actor o actriu i pel·lícula, als comentaris del post.

1. Sardo Numspaa
2. Zaphod Beeblebrox
3. Dr. Frank-N-Furter
4. Lord Farquaad de Duloc
5. Cyrus The Virus
6. Ivana Humpalot
7. Pussy Galore
8. Dr. Michael Hfuhruhurr
9. Jamesir Bensonmum (o Jameseñor Bensonseñora)
10. Gaylord Focker

Crea el teu propi Marty McFly

Katharine Hepburn, la més gran

L'Ewan McGregor és un crack amb els sabres de llum d'Star Wars

A través del tumblr de Muniverse, m'arriba un tall d'un programa de la BBC en la que l'Ewan McGregor i el Chris O'Dowd són convidats a utilitzar uns sabres de llum com els d'Star Wars.
Evidentment, el McGregor encara no ha oblidat les hores d'entrenament intensiu a les que va ser sotmès pel George Lucas.
El millor, però, és sentir-los fer els efectes sonors ells mateixos, tot recordant el rodatge i fent gal·la d'aquella naturalitat que la majoria d'actors anglesos mostren davant de les càmeres de televisió.

Michael Caine, un dels més grans

You'll start to cry in 3... 2... 1...

Aquest és el precís moment en que l'Steven Spielberg va decidir que tot el planeta terra comencés a plorar. Ho té tot, uns minuts previs dramàtics, amb el renaixement de la criatura, els plors simulats de l'Elliot, l'escapada, la persecució dels agents del govern i la visualització d'una barrera de polis esperant per enxampar-los i donar fi a l'aventura, a la fantasia.
Però suposa el començament de 15 dels minuts més ploraires de la història del cinema. Des d'aquest moment en que l'E.T. els fa enlairar a tots amb les seves bicis, un ja no deixa de plorar fins que desapareix la darrera lletra dels títols de crèdit (i potser més enllà i tot).

En Lon Chaney fa por, molta por

Els "protas" de Big Bang Theory... de "paisà"

Ui! Però si semblen normalets i tot! Jo diria que, menys el Sheldon (que més o menys fa la mateixa fila d'associal) els demés milloren i molt, no?

El "copy/paste" en el cinema

Que el cinema de Hollywood és una industria ja ho sabíem. Però de vegades no arribem a percebre'n l'abast del convepte "industria".
Fixeu-vos si no, en aquests dos fotogrames de dues pelis separades per 10 anys. Hi veieu alguna similitud?


I no només és en aquesta escena. Es veu que forma part de l'ADN de la nissaga dels robots el aprofitar escenes d'altres pelis. Aquí en va una altra escena, aquest cop de la tercera part.


De totes maneres, la mostra més descarada d'aquest "copy/paste" cinematogràfic la podem trobar en aquest recull memorable d'escenes de pelis de Disney. Tot i que en aquest cas l'enorme quantitat de feina que suposa muntar un sol fotograma fa que la còpia sigui més acceptable, l'efecte no deixa de ser realment sorprenent.

Feliç 30è aniversari, Evil Dead!

Fa 30 anys que es va estrenar aquesta inoblidable peli de terror que va marcar a tota una generació. El Bruce Campbell, part molt important de l'èxit de la trilogia, tallava el pastís de celebració.

Els "piropos" dels monstres cinematogràfics

Avui és dissabte, el que segurament és un dels millors dies de la setmana per lligar (sense menystenir els mítics "ligues" de divendres, els dominicals d'última hora o els sorprenents intersetmanals, és clar).

Però per lligar calen bons mètodes, i el cinema ens n'ha donat molts. Els galans de totes les èpoques han seduït a les mosses amb una mirada i poca cosa més. Però, és clar, lligar pels Paul Newman, Harrison Ford o George Clooney no és pas massa difícil. Si un no té l'aspecte d'aquests "guaperes", per molta mirada intensa que li posi no aconseguirà altra cosa que carbasses i probablement alguna bona bufetada.
Així que, millor que emmirallar-se en els galans oficials, aquells que s'emportaven a les mosses de carrer, potser millor tocar de peus a terra i rebre alguns consells dels menys afortunats físicament, aquells pels que lligar era una tasca titànica, aquells que van passar més nits sols que acompanyats, els lletjos, els rebutjats, els monstres.

Si algú decideix posar en pràctica alguna d'aquestes frases "seductores", que ens n'expliqui aquí mateix els resultats.