Potser el nom de Shirley Easton no us digui gran cosa, però estem segurs de que la reconeixereu en el  paper més estel·lar de la seva carrera.



No és que la noia durés massa a la pel·lícula, però ningú li pot negar la dificultat d'interpretar un paper així? Per què ho diem? Doncs perquè a través del blog de Messy Nessy Chic hem descobert el procés que va haver de patir per convertir-se en víctima del vilà Goldfinger, gràcies a les fotografies que el David Hurn, de l'agència Magnum, va prendre.




Quan la van contractar -després de passar un càsting, per descomptat-, li van assegurar de que no hi havia risc d'ofec de pell. El mite popular diu que respirem, encara que parcialment, per la pell, i per això cobrir-la sencera porta a l'ofec. No és pas cert, però sí que la pell actua com a termostat per adaptar la temperatura corporal i, per tant, tenir-la totalment coberta durant massa estona pot arribar a posar en risc la vida. Això, sincerament, no crec que els metges de l'estudi ho tinguessin del tot clar allà per l'any 1964, però, és clar, a la Shirley li ho van assegurar completament.

De fet, fixa't tu quan segurs estaven els metges que, per si de cas, li van deixar una part del cos, just la part central de la part davantera, sense cobrir. Per si de cas.


Van, ja posats, prendre una altra precaució: filmar les seves escenes molt de pressa. No fos cas.


I, per si encara hi quedava algun risc, van assegurar-se de tenir a un metge sempre present en el set de rodatge, tant durant el procés de maquillatge com durant el propi rodatge.


Total, que la Shirley es sotmet a dues hores intenses de maquillatge, per preparar-se per l'escena.



Ni un bri d'ombres, totalment homogènia, la pintura daurada ja és la segona pell de la Shirley.




El Sean no pot resistir la temptació...

Ara sí, tot a punt. Llums... càmera... acció!


Un cop acabat el rodatge de l'escena, la Shirley es submergeix en diferents banys preparats per treure-li tot senyal daurat i tornar-la a deixar ben neta i polida.

No se sap si interessadament per promocionar la pel·lícula o per simple generació espontània, va córrer el rumor de que la Shirley havia mort en el rodatge, justament d'ofec de pell . Van passar molts anys fins que al 2003, el programa Mythbusters va descobrir que estava perfectament viva i que res no li havia passat.

No sabem si va ser per la Shirley, per l'encarnació que el Gerd Fröbe va fer del malvat Goldfinger, o per la gran inversió que es va fer en aquesta pel·lícula, però va ser el primer gran èxit a nivell mundial de la nissaga Bond, la que va instaurar moltes de les particularitats repetides després al llarg de la franquícia i va convertir l'agent 007 en un mite modern que encara dura.

Un quadre animat, això és el que és, literalment, El molino y la cruz. La pintura en qüestió és "Crist carregant la creu" del Pieter Brueghel i, mitjançant tècniques digitals, arrenca els personatges principals de la tela per portar-los a un llampant primer pla de carn i ossos i deixant el 'decorat' com a llenç impertorbable al damunt del qual Majewski els recol·loca per poder entendre la història que hi ha al darrera.

Majewski situa la crucifixió de Crist a la Flandes de 1564, l'any en el que el propi Brueghel (Rutger Hauer) a pintar el quadre, per fer una estranya barreja històrica en la que els romans passen a ser espanyols (durant l'ocupació d'aquests, executant els seus cavallers les ordres represives de la poderosa Inquisició) i de la que el pintor és testimoni junt amb el seu amic i col·leccionista d'art Nicholas Jonghelinck (Michael York) de l'escena mística, capturant els elements que configuraran la seva obra i ubicant-los estratègicament en el llenç.

Assistim al patiment reflexiu de la verge Maria (Charlotte Rampling), així com al de Jesús, a la traició de Judes i, per damunt de tot, a l'observació divina del moliner de Flandes, personatge que juga el rol de Déu en el quadre de Brueghel i que té el poder per aturar el temps i permetre a l'artista retratar l'escena per la posteritat.

Hipnòtica, contemplativa, extremadament bella, El molino y la cruz ens regala alguns dels moments visuals més encisadors del cinema recent en una pel·lícula en la que la trama no importa, doncs estem davant d'un veritable quadre en moviment, un quadre extremadament bell.

Ha estat, indubtablement, la sèrie revelació de l'any. Personalment, ja ho sabeu, no em va semblar gran cosa fins que els guions es van centrar en dues línies argumentals úniques (en els darrers tres capítols), i no en sis o set alhora (com durant els primers episodis, en els quals es feia fins i tot difícil de seguir la història degut a la complexitat de les connexions entre els múltiples personatges de diferents famílies), però és indubtable que l'esforç de producció ha estat altíssim. Tan és així que la segona temporada no podrà emetre's fins al març del 2012.


Una molt bona prova de l'esforç visual fet per recrear ja sigui King's Landing, Winterfell o qualsevol de les altres fantàstiques localitzacions és aquest vídeo on es poden veure, enllaçades, les escenes gravades "reals" i els afegitons digitals. Un veritable gaudi per als sentits, només recomanable per a aquells que ja hagin vist la primera temporada sencera (conté spoilers!) i que m'arriba gràcies al fantàstic Tumblr de Ladymosca.

El pitjor de tot és que tot i que les possibilitats s'han ampliat, tot i que ara es poden recrear mons virtuals fantàstics, el resultat en pantalla, a nivell dramàtic ha baixat moltíssim.
Potser, d'altra banda, també la nostra mirada ha canviat, i abans érem capaços d'omplir els forats que les mancances tècniques deixaven entreveure.

Què en penseu? Eren millors els efectes visuals d'abans o els d'ara?

Doncs no està malament la feina de ser les cames del Godzilla, no? No sé si deuen pagar massa bé, però et permet anar vestit a la feina com vulguis (fins i tot amb un mocador lligat al cap) que ningú et dirà res.
Això sí, cal màxima expressivitat en el caminar. En aquests plànols tan propers és on un actor demostra tot el que sap.

Hmmm... com podria fer que l'actor principal trenqués un mirall sense fer-se mal?
Ah! Ja ho tinc! Ho farem amb estil, com l'Eisenstein ho faria... amb el muntatge!


... bé, el proper cop sortirà millor.