Entrevista a Èlia Gasull sobre el documental The King (Eugene Jarecki)
Fa poques setmanes que s'ha estrenat al Festival de Sundance el documental The King, d'Eugene Jarecki; el projecte va començar quan Jarecki va comprar el Rolls Royce que va pertanyer a Elvis Presley i va iniciar un Road Trip pels Estats Units, convidant a entrar al cotxe a personatges famosos i anònims per parlar d'Elvis, del somni americà i de la seva decadència.
L'Èlia Gasull Balada és una de les muntadores d'aquest documental; una catalana que fa uns anys que treballa a Estats Units i que ha pogut veure com la seva feina es mostra a Cannes, Sundance i varis festivals d'arreu del món.
Hem parlat amb l'Èlia en una entrevista perquè ens expliqui com és el camí que va des de la Facultat de Comunicació Blanquerna a Sundance i de com és la feina d'una muntadora en una indústria com la nordamericana.
Pregunta: Primer de tot, com comença la teva carrera en el món del cinema i perquè vas triar el documental?
Resposta: Vaig estudiar Comunicació Audiovisual quan era adolescent. Fer cinema és difícil, ho has de tenir molt clar i perseguir molt el que vols. Trigues anys a tenir una carrera sòlida i implica molta dedicació. Per mi és una vocació, mai m'he imaginat fent una altre cosa que no fos dedicar-me a les arts.
Per sort vaig trobar el meu lloc molt aviat a la sala de muntatge i és allà on he après a fer pel·lícules. A la Universitat em vaig especialitzar en documental, malgrat saber que Espanya era un país amb poques oportunitats en aquest camp. Vaig decidir optar pel documental perquè no sabia si després tindria gaires oportunitats d'explorar aquest gènere, finalment m'he acabat dedicant també a la ficció i visc del que vaig escollir i del que vaig estudiar.
El que m'apassiona dels documentals és que em dóna accés a realitats molt diferents, cada projecte m'obre una finestra a noves perspectives i m'ajuda a entendre una mica més el món en el que vivim.
P: Què et va fer decidir marxar a fora? És més fàcil o més difícil treballar als Estats Units?
R: L’estiu del 2010 vaig fer un workshop per muntadors de cinema a Nova York i l'experiència em va obrir les portes al mercat de cinema independent americà. Dos anys més tard vaig mudar-me als Estats Units per iniciar una nova aventura.
A Catalunya hi ha bones oportunitats però les possibilitats són més limitades. Treballar a Amèrica no és fàcil, hi ha molta competitivitat i has de treballar molt dur però la recompensa és molt gran, la indústria és molt potent, ofereix oportunitats molt diverses i et permet créixer més de pressa.Finalment, el que destacaria de la meva experiència a l'estranger és la barrera de l'idioma. Fins que no domines perfectament la llengua amb la qual has de treballar és difícil aconseguir muntar llargmetratges. En el cas dels documentals has d'escriure molt i treballar amb hores i hores de material transcrit i això demana un coneixement gran de l'idioma.
P: Has treballat a Espanya i a Estats Units, quines són les diferències més importants?
R: El nivell excel·lència amb la feina és el mateix. La principal diferència són els recursos i les oportunitats. Les produccions americanes la majoria de vegades es distribueixen internacionalment i això fa que sigui molt més fàcil finançar-les, tenen una gran capacitat d'organitzar produccions complexes de manera molt eficient. Tot funciona com una indústria tret de projectes independents de pressupost molt limitat.
P: The King sembla, precisament una producció complexa. Com vas aconseguir formar part de l'equip de muntatge?
R: Prèviament havia muntat un llarg de ficció titulat Icaros: A Vision que es va estrenar al Festival de Tribeca l’any 2015 i després vaig treballar editant una sèrie de televisió per la CNN: This is Life with Lisa Ling . A principis del 2017 el meu nom va arribar a uns dels productors de THE KING. Jo coneixia la feina de l'Eugene Jarecki però mai havia treballat amb ell. Després de varies reunions amb l'equip vam començar a treballar junts. La indústria del cinema a Nova York funciona principalment per recomanacions i d'aquesta manera és com he aconseguit la majoria de feines.
P: I com és treballar amb l'Eugene Jarecki? Tens instruccions concretes o certa autonomia?
R: La figura del muntador té un pes molt gran en el gènere documental, hi ha molt pocs projectes que els editi el mateix director. El guió s'elabora quasi sempre a la sala de muntatge i el muntador és una peça clau durant el procés creatiu.
Nova York és un mercat molt gran pels documentals i cada vegada es requereix més d'un editor als projectes degut a la gran quantitat de material amb la que es treballa. Els llargs documentals solen necessitar com a mínim un any de muntatge. THE KING la vam muntar quatre editors durant més de catorze mesos, teníem centenars d'hores de material, tant d'arxiu com de rodatge, i era una tasca impossible d'assumir per una sola persona.
L’ Eugene Jarecki dona molta llibertat creativa i tendeix a marcar poques directrius. El seu objectiu és que cada membre de l'equip participi en el procés creatiu com a part activa de la narrativa del projecte. A partir de presentar-li els primers talls en brut entres en una discussió amb ell que et porta a treballar sobre noves versions que van evolucionant i van enriquint el contingut de la història.
The King presentava unes possibilitats narratives infinites, va ser molt complicat trobar un llenguatge que ens permetés parlar tant de l'Elvis com d'Amèrica sense caure el l'obvietat ni en la confusió. Entre els quatre muntadors vam treballar moltes vegades sobre variacions de les mateixes seqüències i va ser l'acumulació d'idees el que ens va portar a trobar un llenguatge col·lectiu i eclèctic que ens va permetre construir aquest retrat de l'Elvis i d'Amèrica.
P: Quan vas començar a treballar en el projecte THE KING, t'imaginaves que estrenaríeu a Cannes, el BFI de Londres, Roma i Sundance?
R: THE KING va començar com un projecte molt ambiciós. Des de l'inici sabiem que tenia potencial d'estrenar-se en diferents certamens internacionals. Anteriorment l’Eugene havia dirigit documentals com Reagan, The Trials of Henry Kissinger, The House I live in i Why We Fight; i amb els dos últims havia guanyat el Gran Premi de Sundance.
Durant els primers mesos del 2017 vam treballar a contra-rellotge fins que ens va arribar la notícia de que el projecte havia estat acceptat a Cannes, on es va estrenar la primera versió amb el títol de Promised Land. Durant tot l'estiu va recórrer diferents festivals europeus i la gran sorpresa ens va arribar quan Sundance va acceptar el documental com a projecció especial dins l'edició del 2018.
Degut a l'historial del director amb aquest festival era la millor opció per l'estrena americana. L'equip va aconseguir també el suport de l’Steven Soderbergh que ajudarà a que el documental tingui més ressò, sobretot quan s'estreni a les sales de cinema a mitjans del 2018.
P: Parla'ns de Sundance, què tal és l'experiència?
R: Arribar a Sundance per mi era un somni. Quan vaig venir a viure a Nova York un dels meus reptes era poder arribar a muntar projectes com The King. L'experiència amb l'equip durant tots els mesos de muntatge més tot el que ha arribat després ha estat un premi que estic gaudint molt. El protocol del festival és molt més relaxat en comparació amb altres festivals que s'organitzen en grans ciutats i això fa que et trobis amb un ambient més acollidor.
P: I després de THE KING, quins projectes tens?
R: En aquests moments estic muntant un llarg documental sobre el disenyador de moda Halston que està dirigit pel director francès Frédéric Tcheng (Dior and I). Halston va ser el primer dissenyador d'alta costura americà reconegut a nivell mundial per les elits del món de la moda. Curiosament va tenir una trajectòria similar a la de l'Elvis, va arribar al cim de la fama i de l'èxit per després caure en picat fins a tenir un final molt tràgic.
------------------
Volem agrair a l'Èlia que ens hagi respost a aquesta entrevista; ens ha semblat que la seva experiència podia interessar a estudiants i professionals de cine de casa nostra. Des d'aquí li desitgem molta sort i molta feina i esperem veure The King aviat a les nostres pantalles.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada