El niño y la bestia (Bakemono no ko, 2015) - Mamoru Hosoda

El punt de partida de l'última pel·lícula de Mamoru Hosoda és un nen rabiüt i sol. En Ren és un nen de 9 anys al que volen obligar a viure amb uns parents malhumorats després de que la seva mare hagi mort. El seu pare (que sabem que és divorciat) no l'ha anat a trobar i en Ren, ple d'odi, s'escapa per demostrar als seus parents que (al contrari del que pensen) pot sortir-se'n tot sol.



I si això fos una pel·li de Disney, aquí hi vindria una cançó més o menys ensucrada sobre la solitud i la injustícia, amb imatges d'una mare amorosa i d'un pare orgullós que no sabem on és. Però enlloc de tot això, el que veiem és un nen fugint de la policia, robant menjar acompanyat d'un bitxet simpàtic (l'única llicència kawaii de la peli), que intenta dormir sota un pont del barri més famós de Tokio.

En Ren té més ràbia a dins de la que pot gestionar, i si "Inside Out" ens feia mirar dins la psique d'una nena amb simpatia, humor i bones dosis d'enginy, la pel·lícula d'Hosoda ens parla d'un univers molt més fosc en el que la ràbia pot acabar per destruir-ho tot.


Tampoc penseu que aquesta és una pel·lícula avorrida, no. El niño y la bestia és un bon exemple de que es pot parlar de la gestió de sentiments profunds com la frustració o la ràbia, a la vegada que es mostra la història d'un mestre i un aprenent en un fantàstic món de les besties on tot (sembla) més senzill.

En Ren passarà a dir-se Kyuta i aprendrà a fer-se adult amb el seu mestre Kumatetsu (un bon lluitador però també una bestia vaga, bruta i malhumorada) en un món imaginari al que s'hi arriba a través d'un carreró de Shibuya.  La pel·lícula parla d'aprenentatge, de fer-se adult, de com gestionar els sentiments que ens dominen i per suposat de la relació entre fills i pares, un tòpic de les pel·lícules d'animació japoneses que sembla que es font de grans problemes. Però també inclou humor, personatges encantadors com el ratolí, moments tendres, moments de superació personal, baralles entre forçudes besties i moltes imatges de Tokio que faran que els fans de l'anime estiguin més que encantats.



L'únic que potser li retrauríem a aquest anime és una certa falta de ritme, que fa que les dues hores que dura la pel·lícula se'ns facin, a estones, un pel llargues.