Se'ns ha mort el Richard Kiel

Potser ningú el recordarà com a un grandíssim actor, però el seu físic inconfusible ha quedat gravat a foc en les retines de molts cinèfils i cinèfiles, sobretot per les seves aparicions com a malvat en diverses pel·lícules extremadament populars.

Va ser, sobretot, el "Tiburón" ("Jaws" en l'original) de diversos James Bond com La espía que me amó (The spy who loved me, Lewis Gilber, 1977) i Moonraker (1979, Lewis Gilbert), en les que apareixia amb unes terribles dents metàl·liques que a més d'un li van provocar malsons. Però, curiosament, aquesta imatge d'aquest gegant amb les dents de ferro no va sorgir de James Bond sinó d'una altra pel·lícula en la que feia de malvat, El Expreso de Chicago (Silver Streak, 1976, Arthur Hiller), amb el Gene Wilder i el Richard Pryor.

El Richard Kiel a El Expreso de Chicago (Silver Streak, 1976, Arthur Hiller)

Ja feia temps, però, que el Richard Kiel havia estat popular. Va ser, per exemple, protagonista d'un dels episodis més mítics i recordats de La dimensió desconeguda (Twilight Zone, 1979, Creada per Rod Serling), on encarnava a un extraterrestre que venia en so de pau a ajudar als humans.

El Richard Kiel a La dimensió desconeguda (Twilight zone, 1979, Rod Serling)

Però, fixeu-vos, si comencem a citar pel·lícules en les que sortia no acabarem mai, així que aquí us deixem un record fotogràfic d'alguns dels seus papers més recordats.

Moment absolutament mític de les pel·lícules de James Bond

Diuen que, fora del rodatge, eren molt amics, el Richard i el Roger Moore

Fixeu-vos en la mà del Richard al damunt de la cara del Moore...

També apareixia a El jinete pálido (Pale Rider, 1985, Clint Eastwood)

Igualment, apareixia a Fuerza 10 de Navarone (Force 10 from Navarone, 1978, Guy Hamilton)

Sigui com sigui, se n'ha anat un mite d'infantesa per a molts. Seguirà, però, apareixent-se en els nostres malson. Adéu, Richard.