Fury (1936) - Fritz Lang

Cap comentari
Lang va escapar de l'alemanya nazi i desembarcà al Estats Units amb tota la seva sapiença cinematogràfica. La MGM el va rebre amb els braços oberts, intentant donar-li un gir a les seves produccions, fins a aquell moment molt orientades als musicals i a un gènere més lleuger.

En Fritz Lang els va presentar un guió en el que un home (Spencer Tracy), en ruta per casar-se amb la seva promesa (Silvia Sidney) és detingut i empresonat per un crim que no ha comès, el segrest d'una nena, en un petit poble de mala mort. Un cop a la presó, esperant ser jutjat, el poble sencer es revolta amb ganes de linxar-lo i acaba cremant la presó, amb el protagonista a dins.
La torba, liderada per alguns pinxos locals, se'ns presenta inculta, estúpida i àvida, exclusivament, de donar sortida als seus impulsos més baixos. Lang articula tota una crítica als valors més fonamentals dels Estats Units, al voltant del judici contra els implicats en el linxament.

Als directius de la MGM, però, el guió els va semblar una mica massa fort, massa agoserat, i demanaren a en Lang introduït alguns canvis. Ell va acceptar, però sabent que aquests en cap cas minvaven la força bruta d'aquesta crítica implacable ni entorpien el que ell, en realitat, volia explicar.

Amb una narrativa potentíssima, recolzada sobre uns enquadraments realment poderosos com el de la Silvia Sidney contemplant el linxament del seu promès (una de les escenes més colpidores de la història del cinema), Lang serveix una pel·lícula que ratlla la perfecció, amb un equilibri narratiu insuperable i amb un quart d'hora final que ja ha passat, per merits propis, a les estanteries del cinema en majúscules, de l'imaginari fílmic col·lectiu.

Acostumo a tancar totes les ressenyes de les pelis que veig amb el tràiler de la mateixa, esperant que qui no l'hagi vista, en veure el tràiler, s'animi i li doni una oportunitat. En aquest cas no ho faré així. És un d'aquells tràilers que explica massa coses que no cal que l'espectador sàpiga. A canvi, però, sí vull deixar-vos amb la escena més colpidora de la pel·lícula, unes imatges que no em puc treure del cap. L'arribada de la promesa al lloc del linxament, per descobrir que el seu promès és a punt de ser cremat viu. Cinema en estat pur.

Cap comentari :