Up (2009) - Pete Docter

Cap comentari
Divertidíssima i a estones molt emotiva cinta d'animació de la Pixar, acostumada ja a entregar grans obres cinematogràfiques que fan oblidar les cada cop més difoses fronteres entre el cinema digital i el de carn i ossos.
Els ingredients, si més no, hi són tots. Un avi protagonista, per donar-li emotivitat, un nen per atorgar-li el punt innocent (i les excuses adequades per esbojarrar la història sense haver de donar-hi moltes voltes), i uns animalons per aportar la vessant més divertida i disparar gags a cada escena en la que apareixen.

En saben un munt els de Pixar d'explicar històries inversemblants, i aquesta no n'és una excepció. Un vidu no vol renunciar a fer efectiu el somni d'infantesa de la seva dona que mai no va poder dur a terme: viure al capdamunt d'unes muntanyes de Sudamèrica per sentir la "veritable aventura". Per fer-ho lliga una colla de globus a la seva casa i l'enlaira per anar-hi volant. Sí, l'argument és així d'inversemblant, ja us ho havia avisat.
Però el que de debò dominen els de Pixar és el que passa al mig. El guió està completament farcit d'escenes divertides, entranyables, emocionants, en un poti-poti espectacular que pitja totes les tecles hagudes i per haver (només hi falta un número musical i ja tindríem la peli total).

El millor d'Up però, és que aquesta barreja imparable d'emocions de tota mena, ve embolcallat per una història que, tot i inversemblant, s'aboca a uns temes veritablement seriosos com l'amor i la mort, com els somnis trencats i l'esperit de llibertat. Difícil, molt difícil resistir-se a un còctel com aquest.
És veritat però, que, a l'igual que li passava a Wall-e, l'empenta de la primera meitat del film es dil·lueix lleugerament en la segona, deixant la sensació de desaprofitament i de no haver pogut arribar a filmar una pel·lícula totalment rodona.
Això no és, en cap cas, impediment per poder gaudir d'una de les més divertides pel·lícules de l'any que tot just hem tancat, repleta de passió, d'humor i de tendresa. Pot no ser perfecta, però hi ha poques pel·lícules en les nostres cartelleres tan degustables com aquesta.

Cap comentari :