El ministerio del Tiempo (2015) - Javier Olivares, Pablo Olivares (creadors)

Quan s'està a punt de començar la tercera temporada, m'he decidit a escriure sobre la sèrie, una ficció que, "in my opinion, com dirien a The Good Wife, és una de les sèries  espanyoles de més qualitat que he pogut veure. No només per la perícia actoral o pels guions meticulosos i històricament verosímils sino també perquè és capaç de transmetre a l'espectador un gran respecte pel producte. 

Els germans Olivares van iniciar aquesta sèrie l'any 2015 per a Televisió Espanyola, i tot els rumors de no renovació que la sèrie va patir durant les seves primeres emisions, finalment es van realitzar una primera temporada de 8 capítols, una segona de 13 i per aquest 2017 estem esperant també 13 capítols que a hores d'ara, encara no tenen data d'inici. 

Uns personatges entranyables: Els tres protagonistes: Julián (Rodolfo Sancho), Amèlia Folch (Aura Garrido) i Alonso de Entrerríos (Nacho Fresneda), tenen històries interessants i entre ells flueixen trames molt ben teixides: els xocs inicials entre Amèlia i Nacho, la història entre Julián i Amèlia, la triste trama de Julian i la seva dona, i com no, l'aparició de Pacino (Hugo Silva) a la segona temporada que donarà un gir interessant a la trama principal d'Amèlia.  

Però la sèrie compta també amb bones trames per als secundaris que (gràcies també al metratge llarg) poden veure les seves vides desenvolupades. Personatges com Irene Larra (Cayentana Guillén Cuervo), Salvador Martí (Jaime Blanch), la secretaria Angustias (Francesca Piñón) o el gran Velàzquez (Julián Villagrán) que ajuda al ministerio a fer retrats robot dels dolents a perseguir. Tots ells tenen històries parale·les que s'entrecreuen i que creen un univers riquíssim. 

Uns guions que barregen l'humor amb la història: La història no pot canviar i per tant, quan hi ha un problema de possible error històric (Quan Cervantes no entrega el Quixote a la imprempta, per exemple), la patrulla ha d'anar al passat a posar-hi remei. Fer una temàtica històrica interessant i divertida no és una tasca fàcil, però aquí el Ministerio se'n surt d'una manera genial. Els acudits sobre funcionaris, la relació de Nacho Fresneda amb el segle XXI i la cultura popular, són font d'acudits i gags continus. 

Uns fans que donarien la vida per ser becaris del Ministeri: La comunitat de fans o els ministéricos (com es fan dir) han creat al llarg de la sèrie, trending topics en cada emissió i són un motor de consumidors àvids de qualsevol producte transmèdia que es creï. I en aquest sentit la sèrie no els ha decepcionat, un còmic, episodis sonors, un vlog on Angusties comenta la seva vida... etc. Els fans que van omplir el Liceu per a veure la preestrena de la tercera temporada, son una de les forces de la sèrie. 

La seva durada: imagineu que teniu pressupost i idees, i actors, i un equip de guió espectacular, i una bona producció, i un showrunner que controla el projecte i que és respectat per la cadena (en la majoria d'ocasions).... bé, teniu tot això i heu de fer capítols setmanals de 70 minuts (una hora i 10 minuts). Com es manté la tensió en capítols tan llargs? Com s'explicar una història que no avorreixi? Com fer un capítol taaaaaaan llarg sense que sembli que hi ha més pa que formatge? Doncs aquesta és una altra de les perícies de la sèrie, que tot i que els capítols són eterns, se'n surten prou bé. 

Imagineu aquesta sèrie si fos de 40 minuts...