El año más violento (A most violent year) (2014) - J.C. Chandor
Què li passa al J.C. Chandor que en totes les seves pel·lícules, tenint diners, un bon i selecte grup d'actors i una bona història que explicar sempre entrega pel·lícules fredes i incomplertes, com mancades d'alguna cosa? No li direm que és un mal director perquè, al cap i a la fi, les seves tres pel·lícules fins a data d'avui són prou decents i, probablement, per sobre de la mitjana habitual. Però sempre ens deixa la sensació, amb aquell fredor tan seva, que alguna cosa no rutlla, que el resultat no dóna més que la suma dels seus elements per separat.I està clar que una història d'un immigrant (Abel Morales, serè i segur Oscar Isaac) que regenta un prosper negoci de distribució de gasoil i que busca culminar el seu ascens amb la compra d'una propietat que li assegurarà el domini del mercat és interessant, molt interessant. I ho és, molt en particular, perquè l'Abel vol fer-ho sense caure en el mal, en les conductes mafioses i violentes tan pròpies del sector. I ho vol ser perquè vol complir el seu somni americà sense jugar amb les cartes marcades. Però es pot complir el somni americà sense les cartes marcades?, sense violència?. La seva muller (pertinent, Jessica Chastain, multipremiada) és americana, filla de l'empresari al que l'Abel li ha comprat el negoci. Ella sap la resposta a aquestes preguntes.
I està clar que tant l'Oscar Isaac com la Jessica Chastain funcionen i aixequen les escenes per si sols. I està clar que el guió és sòlid. I que els sobtats ensurts (forçats amb efectes de so fora mida) et trasbalsen i et reconnecten a una història que parla de violència sense passar-te-la per la cara.
No hi ha, en definitiva, res dolent en aquesta pel·lícula. Tot és bo, els ingredients són de qualitat. Potser tan sols li falta aquell relligat que tan sols els xefs més delicats i enginyosos saben coure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
2 comentaris :
A mi em va agradar molt la pel·lícula. Per l'aire de revival de EL PRECIO DEL PODER (una de les meves pel·lícules favorites), pel to, per la temàtica, pels actors. Tens raó que potser no acaba de resultar 'una obra mestra'. No et deixa del tot satisfet.
Però potser, per això mateix, tinc ganes de tornar-la a veure. Crec que és una pel·lícula que es pot anar assaborint mica en mica i, tot i que no sigui èpica, resulta un producte allunyat de tot el que es fa ara a Hollywood i això ja li dóna punts
Molt d'acord, Sergi. Més pelis així de mitjana ja estaria molt bé, oi? :D
Publica un comentari a l'entrada