Les millors pel·lícules sobre els Dilluns

Ja sabeu que els hi tenim una mania particular als Dilluns, aquí a la Última. Les pel·lícules que hem pogut veure durant el cap de setmana amb prou feines ens serveixen per sobreviure'l. El divendres (i les properes estrenes) està encara massa lluny. Tot és més difícil, en dilluns.

Si més no, hi ha bon cinema basat en els Dilluns. Aquí en teniu uns quants (bons) exemples.

Mondays at Racine (2012, Cynthia Wade)

Un dilluns de cada mes, dues germanes obren el seu saló de perruqueria de Long Island a dones diagnosticades amb càncer. Més que un saló de perruqueria, l'espai es converteix en un lloc on obrir-se i deixar anar tot allò que les angoixa. Aquest migmetratge documental captura l'experiència.

Los lunes al sol (2002, Fernando León de Aranoa)

Els Dilluns són encara més difícils per a aquells/es que han perdut la feina. El seu vagarejar ens corprèn i ens recorda quan afortunats som, mentre veiem com l'ésser humà es desintegra poc a poc a les cues de l'INEM.
Algunes escenes d'aquesta pel·lícula ja han passat a format part de la memòria audiovisual d'una Espanya que, en el moment de l'estrena, encara no havia entrat a la crisi.

Los lunes por la mañana (Lundi Matin, 2002, Otar Iosseliani)

L'altra cara de la moneda. Tenir feina no sempre és una benedicció. El trajecte que, cada Dilluns, emprèn el Vincent des de casa seva fins a una feina que no li grada, que no només no l'omple sinó que el buida, és el detonant d'una fugida endavant, cap a Venècia, a la recerca de la felicitat i l'auto-realització.


I segur que n'hi ha moltes més, però a nosaltres, ara mateix, no se'ns n'acudeix cap més. Si us en recordeu d'alguna més, dieu-nos-la en els comentaris i l'afegirem!