The Killing (2011)

L’altre dia vem acabar de veure la sèrie The Killing, un remake americà d’una sèrie danesa rodada al 2007.

The Killing té un principi sorprenent, amb uns episodis que et deixen una sensació freda i angoixant, fins i tot desagradable. Els personatges són poc donats a la conversa, no hi ha comentaris enginyosos ni policies llestos i guapos amb somriures brillants, no és aquest tipus de sèrie.


The Killing no és la típica sèrie nord-americana de policies amb els clixés que estem acostumats i aquest és un dels principals motius per recomanar-la.

Es nota molt l’origen escandinau de la sèrie, hereva dels “Krimis” en els que detectius investiguen un cas obsessiu, sovint fosc i ple d’incògnites que mantenen l’espectador (o el lector, en la seva vessant literària) enganxat a la cadira, totalment atrapat en l’argument. The Killing és exactament això.

En els seus millors moments recorda Twin Peaks per les localitzacions, la música i alguns detalls que semblen homenatjar la sèrie de Lynch. En els seus moments més fluixos, és una bona sèrie d’intriga criminal; així que és una aposta bastant segura per aquells que busquen alguna cosa diferent a CSI, Mentes criminales, Bones i el mainstream habitual.

Una de les coses que més sorprèn és la fotografia, el ritme de la narració i els personatges, sobretot al principi de la sèrie. 
The Killing té només (de moment) dues temporades, la primera molt millor que la segona que acaba de manera sorprenent però molt aconseguida.  Els personatges són interessants i no massa estereotipats, cosa que s’agraeix ja que en el fons estem parlant d’una sèrie de policies que resolen un cas enmig d’una campanya política, és a dir un cúmul incessant de tòpics argumentals que es resolen d’una manera molt poc convencional i interessant.

El millor: la complexitat dels personatges, especialment el de la detectiu principal.
El pitjor: una trama que de vegades es complica gratuïtament i on es deixen temes sense tancar.

Caldrà veure la sèrie original per comprobar les diferències que segur que n'hi han d'haver moltes i les semblances.