Que la Jodie Foster té talent per afartar-se'n, ja ho sabíem. Que el talent el portava, com si diguéssim, de sèrie, també. Però el que no sabíem (la Neus Carbonell ens ho ha descobert) és que va gaudir d'una certa popularitat a França quan era petita, tot cantant temes com aquest Je t'attends depuis la nuit de temps.
Va ser el 26 de Novembre del 1977 quan va aparèixer en el programa de la TV francesa anomenat Numéro Un i va encisar mitja França.




Sabem que alguns de vosaltres sou tan fans de la Jodie que no sereu capaços d'admetre que la realització és lamentablement setentera, però sabem que tampoc no us importa, oi que no? 

Si més no, deixeu-nos especificar que va fer-se popular amb aquesta cançó perquè formava part de la banda sonora d'una pel·lícula en la que la pròpia Foster actuava i que es deia Moi, fleur bleue. Si fins i tot se'n va editar un disc senzill!



I ara us deixem estar tranquils, que sabem que us faltarà temps per començar a visitar polsoses botigues de vell a la recerca d'algun exemplar d'aquest vinil tan preuat.

Sempre costa més trobar fotos "estranyes" d'actors que d'actrius, però tot i així ja portem tres edicions dels trivials irreconeixibles d'actors.
Ja sabeu com va: Feu les vostres apostes numerades als comentaris.

Acaba d'arrencar la quarta temporada d'aquesta sèrie que ha aconseguit el favor del públic i de part de la crítica amb les seves històries macabres i dins l'univers de l'horror, tan poc present en les sèries de ficció televisives.

Vist el primer episodi d'aquesta quarta temporada, aquestes són les nostres primeres impressions:
- El pallasso fa molt de "juju": Caldrà veure si el gestionen bé, doncs el Falchuck i el Murphy són experts en gastar ràpidament les seves cartes més poderoses.
- L'arc argumental pot ser molt ric: Les diferents vessants de l'escenari escollit -un circ de freaks- poden donar molt de joc i proposar interessants variants temàtiques. Des de la passió pel show business i l'obsessió per estar sota els focus i convertir-se en estrella fins a la definició del monstre com a allò aberrant (qui és més monstre, el deforme o aquells que miren al deforme des de la seguretat de la barrera?), passant per la dualitat absoluta d'un personatge principal o la vessant sexual d'un altre.
- La Jessica Lange té camp per córrer: Probablement sigui l'última temporada que podran comptar amb ella, i és inevitable pensar que la sèrie no seria on és sense ella, sense el seu retorn i els seus personatges absolutament magnètics. Aquí serà tant protagonista o més que en les anteriors. I si a sobre la deixes cantar una peça de Bowie...
- L'star system propi continua: Aquesta meravellosa idea de tenir els mateixos actors interpretant diferents personatges té tots els avantatges d'un star system.
- La Kathy Bates pot ser la carta a jugar: A mitja temporada, quan la sèrie necessiti una embrenzida cap al crescendo final, tenir una actriu de la talla de la Bates pot garantir episodis als que no els hi calgui res més que donar-li espai a ella.
- La fórmula funciona: Des del primer capítol sembla clar que la fórmula que ha vingut funcionant es duplicarà en quantitat (no sabem si en qualitat). Així tindrem encara més escenes malsanes, més terror, més espant, i més escenes ampulosament filmades amb diferents objectius i lents.

Seguirem atents a com evoluciona, tot esperant que no defalleixi com ho va fer la tercera, en un impossible cúmul d'absurditats i manca de direcció.

De pedra ens hem quedat en veure aquest pòster de 'Els caçafantasmes' fet a Txèquia! Ni el reconeixíem, en un principi. (L'hem trobat en aquest blog).

Què us sembla? Original o no? :D

Que sigui un mite del cinema no vol dir que totes les preses li sortissin bé a la primera. Aquí teniu un material molt poc vist del Humphrey Bogart: les seves preses falses, allò que els anglesos en diuen bloopers. Ei, que no deixarem d'adorar-lo per això, no? Ans al contrari!

Ara mateix, pagaríem molts diners per poder tenir a mà una màquina del temps. Confessió: no la faríem servir pel bé de l'humanitat sinó pel nostre, viatjant fins al passat Divendres per la tarda (i així seguiriem en bucle cada cop que tornéssim a arribar a Dilluns).

Hi ha places lliures, qui s'apunta? I, més important: quina màquina fem servir?

El tiempo en sus manos (The time machine, George Pal, 1960)

El experimento Philadelphia (The Philadelphia experiment, Stewart Raffill, 1984)

Las alucinantes aventuras de Bill y Ted (Bill & Ted's Excellent Adventure, Stephen Herek, 1989)

El final de la cuenta atrás (The final countdown, Don Taylor, 1980)

La máquina del tiempo (The time machine, Simon Wells, 2002)

Regreso al futuro (Back to the future, Robert Zemeckis, 1982)

Primer (Shane Carruth, 2004)

Austin Powers 2: La espía que me achuchó (Austin Powers: the spy who shagged me, Jay Roach, 1999)

Terminator (James Cameron, 1984)

Doce monos (Twelve monkeys, Terry Gilliam, 1995)

Los pasajeros del tiempo (Time after time, Nicholas Meyer, 1979)

El muelle (La Jetée, Chris Marker, 1962)

Jacuzzi al pasado (Hot tub time machine, Steve Pink, 2010)

Austin Powers: La espía que me achuchó (Austin Powers: The spy who shagged me, 1999, Jay Roach) (Gràcies, Sandra Prat, pels aclariments!)

Austin Powers en Miembro de oro (Austin Powers in Goldmember, Jay Roach, 2002)

Looper (Ryan Johnson, 2012)

Código fuente (Source code, Duncan Jones, 2011)

Los cronocrímenes (Nacho Vigalondo, 2007)

El sonido del trueno (A sound of thunder, Peter Hyams, 2005) (¡Gracias, Antonio Torrubia!)

Seguridad no garantizada (Safety not guaranteed, Colin Trevorrow, 2011) (Gràcies, David Canto!)

(Tal com ens ha comentat el Marcos Muñoz i l'Antonio Torrubia, hi ha diverses pel·lícules de la sèrie Doctor Who estrenades en cinema)

Star Trek IV (Leonard Nimoy, 1986) (Tal com ens recorda el Joan Margarit, l'Enterprise escomet una maniobra "tira-xines", convertint-se en màquina de viatjar en el temps)

(Tal com ens ha recordat la Roser Navarro, el Doraemon té una màquina del temps que fa servir en vàries de les seves versions cinematogràfiques!)

Si en trobeu a faltar alguna, dieu-nos-ho, que l'afegirem en nom vostre!

 

Per cert, algú endevina d'on són aquestes imatges? Au, va, proveu sort.

Tornen les nostres actrius irreconeixibles! Ja sabeu com va: feu les vostres apostes numerades als comentaris.